El grup lleidatà Pull My Strings Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Gira americana amb només un disc al mercat. Aquest és l'èxit que ja es poden anotar els lleidatans Pull My Strings, banda de rock independent i alternatiu amb tocs de punk rock californià que amb el seu primer disc de llarga durada al carrer han aconseguit colar-se al mercat americà, amb una minigira del 17 al 23 de març que els durà a actuar a Washington DC i Nova York als Estats Units, i dos cops a Toronto, Canadà, per presentar-hi el disc 'Dora Bay' (PIAS, 2013).

Pull My Strings són Miquel Allué, veu i guitarra; Pau San Martin, veu i baix; Joan Amenós, bateria i Xavier Botargues, sintetitzador. Formats a principis del 2007, el 2010 la banda adopta la formació actual, amb la que comença a treballar nous temes i es comença a fer un nom en el sector de les bandes emergents, tot guanyant el concurs Red Bull Indomesticable l'any 2011, any en que van gravar un primer EP, precedent del disc 'Dora Bay'.

Lletres en anglès

De vocació internacional, Pull My Strings ha editat el disc amb el segell PIAS, amb distribució arreu del món. De fet, les lletres del grup són en anglès, perquè, segons raonen els integrants del grup “sempre hem escoltat música en anglès”, tot i que asseguren que “no tanquen cap porta” a utilitzar altres idiomes, com el català o el castellà en un futur. “No tenim cap problema, de fet hem versionat temes de Mishima i s'ha donat el cas que alguns temes els hem escrit originalment en català o castellà i després els hem traduït a l'anglès”, apunten.

De fet, Mishima i Love of Lesbian són bandes que van començar cantant en anglès per passar després al català i al castellà, respectivament, un pas que els lleidatans no descarten fer algun dia, com tampoc descarten que algun dels grups que han fet aquest canvi lingüístic “hagi rebut alguna bona oferta per canviar de llengua”. Sigui com sigui, el cas és que Pull My Strings, a més de cantar en anglès, reconeix influències del rock més alternatiu, amb bandes com “Arctic Monkeys i Franz Ferdinand”, però també “el punk rock californià”. Una barreja que els atorga un estil directe, contundent i alhora “proper al rock indie americà”.

El títol del disc, 'Dora Bay', fa referència a una localitat d'Alaska, “de temperatures molt extremes”, el mirall idoni per a un disc “que parla d'extrems i d'actituds davant la vida”. I des de Lleida passant per Alaska, el grup es prepara per actuar als Estats Units i Canadà: “Al Mercat de Música Viva de Vic ens va escoltar un dels promotors del Canadian Music Week i a partir d'allà ho hem lligat tot”, descriuen amb alegria, al temps que consideren que la seva aposta musical, “energètica i potent” pot quallar molt en aquelles terres.