La 62a edició d'Eurovisió ja és aquí. I amb ella, els nervis dels "eurofans", l'audiència expectant i les cançons que han de ser el gran "hit" de l'any. Però Eurovisió també té una part "freak" que al llarg dels anys s'ha deixat veure amb orgull. Amb aquesta llista, des de NacióDigital volem recordar aquells moments on ens vam quedar garratibats davant del televisor, just quan vam descobrir les cotes més altes del ridícul on pot arriba l'ésser humà.

[headline]1. La broma televisiva convertida en èxit.
Rodolfo Chikilicuatre, Baila el chiki-chiki. 2008[/headline]
La factoria creativa d'Andreu Buenafuente va aprofitar un "error del sistema" per colar-se a Eurovisió com un virus. Nascut al seu programa per parodiar un festival en hores baixes, contra tot pronòstic va ser escollit com a representant espanyol gràcies als vots dels espectadors i molt d'èxit per xarxes socials. Però el que havia de ser un despropòsit va acabar sent la cançó de moda d'aquell estiu, amb la coreografia convertida en tot un "hit".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=c_PQtwa7c_M[/youtube]
[headline]2. El rock lasciu que va marcar el camí del frikisme.
Alf Poier, Weil der Mensch zähit. 2003[/headline]
Tenia nom d'extraterrestre, mirada de faltar-li dos bulls, moviments estranys i espasmòdics, animals de cartró com a músics d'acompanyament, dues coristes tirant a estrafolàries, i molt poca vergonya. Veure'l cantar deixava estupefacte, amb desafinades, saltirons i posturetes pròpies d'una classe de psicomotricitat de P4. I una cançó entre rock i lascívia que no passa la prova del cotó, però que va caure en gràcia: va ser sisè, esmicolant els pronòstics del bon gust.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nZJt6Gv4XPk[/youtube]
[headline]3. Els éssers d'ultratomba que van arrasar amb tot.
Lordi, Hard rock hallelujah. 2006[/headline]
Increïble, però cert: aquest grup d'éssers post-mortem amb més quilos de maquillatge que Carmen de Mairena, aquest front-man amb banyes i ales vampíriques, aquesta exhibició inversemblant de falsets i sons guturals, aquesta inspiració a mig camí de l'ultratomba i El Senyor dels anells, aquesta cançó rebutjada fins i tot pel govern de Finlàndia, aquesta, sí, va guanyar Eurovisió l'any 2006. De vegades, sortir del patró i fer tot el possible per no resultar agradable... té premi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gAh9NRGNhUU&feature=youtu.be[/youtube]
[headline]4. Les àvies russes amants dels panets... i del ritme.
Buranovskiye Babushki, Party for everybody. 2012[/headline]
Ningú esperava l'impactant gir de guió que tenia preparat Rússia per tornar a guanyar el festival l'any 2012. La millor veu el país? Un duet format per un mascle vigorosament musculat o una dona de corbes intempestives? Cançons encomanadisses? Una balada romàntica recordant les grans èpoques del certamen? Doncs no: un grup a l'estil "fangirls", però format per... àvies. Àvies disposades a repartir panets acabats de sortir del forn. No van poder guanyar, però van quedar segones. Entranyable, com a mínim.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BgUstrmJzyc[/youtube]
[headline]5. El pirata i les núvies: que visqui l'amor!
Pokusaj, Laka. 2008[/headline]
L'any 2008 va ser d'alt voltatge pel que fa al frikisme eurovisiu. Bòsnia no va voler perdre pistonada i va apostar-ho tot a Laka, un músic que van agafar –literalment– del carrer i que va composar una cançó sobre l'amor. Directe a l'estrellat. Amb quatre coristes vestides de núvia, una partenaire que estenia la roba en directe, una actuació histriònica, algun gall furtiu i un vestuari a mig camí de Jack Sparrow i un pallasso passat de whiskies. Va quedar desè. Sí, home, que visqui l'amor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ab6gZuOoQRs[/youtube]
[headline]6. Petons a dojo i melena al vent.
Guildo hat euch lieb!, Guildo Horn. 1998[/headline]
Alemanya 98. S'acabava la dècada del grunge, i potser com a darrer homenatge, Eurovisió comptava amb l'actuació d'aquest home, Guildo Horn: amb melena rossa que no ocultava símptomes de brutejar, vestit amb capa verda i seguint el patró de moda d'un Peter Pan mig tronera als afores d'Eurodisney. La cançó, que podríem traduir com "Guildo us estima", acabava amb ell mateix baixant a petonejar els espectadors, totalment astorats. Va acabar setè. Efectivament: la vergonya no té fronteres.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HPZX7EZIFD0[/youtube]
[headline]7. Èxtasi "drag" (amb acordió de fons).
Dancing Lasha Tumbai, Verka Serduchka. 2007[/headline]
Exhibició "drag", amb una cantant amb aires de professora d'escola amb un mal viatge d'àcid a altes hores discotequeres, amb melodies inversemblants i les notes malgirbades d'un acordió atropellat, amb molt de moviment de braços en ple èxtasi de vés-a-saber-per-quin-motiu. I poca cosa més. Va quallar, com demostra el segon lloc aconseguit, que llueix ben ufanós al palmarès d'Ucraïna.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hfjHJneVonE[/youtube]
[headline]8. Remedios Amaya i el seu "0" històric.
Remedios Amaya, Quién maneja mi barca. 1983[/headline]
Era 1983 i Eurovisió se celebrava a Munic. L'actuació espanyola va recaure en Remedios Amaya, de només 21 anys i amb una prometedora carrera per endavant. Però el resultat –zero points– ja és part de la memòria col·lectiva d'una era musical tan estranya com aquella actuació, amb la cantant descalça i amb una absència total de gràcia. El fracàs i les crítiques rebudes van fer que Amaya es retirés dels escenaris només un any després.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sL89tL0kOh8[/youtube]