L'escriptor i periodista Rafel Nadal ha recollit aquest dilluns el Premi Ramon Llull 2019 en la seva 39a edició per la novel·la El fill de l'italià (Columna). L'obra narra una història situada en els anys més durs de la postguerra. La trama mostra en Mateu, fill de la casa més pobra de Caldes de Malavella, que vol descobrir els seus orígens lligats a l'arribada d'un miler de mariners italians a la localitat gironina l'any 1944. Entre l'odissea històrica del cuirassat enfonsat 'Roma' i la d'en Mateu, Nadal teixeix el que és també una història d’amor prohibit en els anys més negres del franquisme.
Nadal ha rebut el guardó de mans de la consellera de Cultura, Laura Borràs, i ha explicat la ficció dins del context històric. La novel·la està basada en fets ben reals. De fet, la persona que va inspirar el personatge d'en Mateu, Narcís Barceló, ha estat present a l'acte d'entrega del premi, a qui Nadal considera ja un amic. "Em vaig enamorar de la història", ha confessat l'escriptor.
Saber si és fill d'un italià és el que remou Mateu seixanta anys després que un miler de soldats italians es refugiessin a Caldes després de l’enfonsament del cuirassat 'Roma', bombardejat per Hitler el 1943 en venjança per l’armistici entre Itàlia i els aliats. Una història que l'escriptor gironí va conèixer en un club de lectura a Caldes sobre la seva novel·la La maledicció dels Palmisano, i que arrencava just en el punt en el qual s'acabava el text que va publicar el 2015.
Capbussat en la memòria
L'autor ha destacat la rellevància històrica del pas dels mariners supervivents per Caldes, ja que com va fer amb ells, el poble va acollir durant la guerra nens aragonesos, famílies basques, ferits de guerra, milers de jueus o inclús nazis que van fugir de la derrota alemanya. Una petjada inqüestionable en un municipi que aleshores no tenia més de 2.000 habitants. "A Caldes es concentra la història del segle XX", ha remarcat Nadal. En una entrevista amb Nació Digital, Nadal afirmava que la postguerra encara presenta moltes ombres: Hem salvat la memòria de la República, però no la de la postguerra quotidiana".
El Premi Ramon Llull, que s'atorga des del 1981, està dotat amb 60.000 euros i aquesta edició incorpora per primera vegada la traducció a l'italià de l’obra guanyadora, de la mà de l’editorial DeAPlaneta Libri. A banda d’aquesta, El fill de l'italià es publica en català (Columna), castellà (Planeta) i en francès (Editis). En el lliurament del 39è Premi Ramon Llull hi han estat presents el jurat format per Carles Casajuana, Francesca Cristoffanini, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Carme Riera i Emili Rosales, els quals van deliberar entre 55 obres originals.
Rafel Nadal (Girona, 1954) va debutar en la literatura l'any 2012 amb l'obra Quan érem feliços (Destino), que li va valer el Premi Josep Pla de narrativa. El van seguir Quan en dèiem xampany (2013, Columna), 'La maledicció dels Palmisano' (2015, Columna) i 'La senyora Stendhal' (2017, Columna). Col·laborador de nombrosos mitjans, va ser director d'El Periódico de Catalunya des del 2006 al 2010, a més d'haver estat responsable d'empreses editores i grups de comunicació.
Rafel Nadal recull el 39è Premi Ramon Llull
Cultura
L'escriptor i periodista torna a furgar en la memòria històrica amb un relat ambientat en els anys més cruels de la postguerra
ARA A PORTADA
-
Política El finançament s'encamina cap al Congrés sense garanties d'èxit: calendari dels entrebancs Bernat Surroca Albet
-
Política Junqueras admet que el nou finançament és «insuficient» però «infinitament millor» Lluís Girona / Agències
-
-
Política El TSJC es resisteix a amnistiar Jové i Salvadó malgrat la sentència d'Europa Bernat Surroca Albet
-
Política La jutge arxiva finalment la causa contra Víctor Terradellas i Francesc de Dalmases Bernat Surroca Albet
Publicat el
11 de març de 2019 a
les 21:10
Et pot interessar
-
Cultura
Folch i Torres i la Diada del 1901: homenatge als represaliats de fa 125 anys
-
Cultura
La Setmana del Llibre en Català: més de 300 expositors i editorials d’arreu dels Països Catalans
-
Cultura
El cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, escollirà la banda sonora del Piromusical de la Mercè 2026
-
Cultura
Les novetats literàries més esperades en la «reentré» de setembre, segons els llibreters
-
Cultura
La cultura catalana de petit format: entre l'èxit de públic i la precarietat de fons
-
Cultura
«Som un país de grans actors, però, sobretot, de grandíssimes actrius»
