L'economista Antón Costa, president del Consell Econòmic i Social, i Sophie Baby, catedràtica d'Història Econòmica de la Universitat de Borgonya, han debatut amb Alberich sobre les raons més profundes del malestar. Baby ha explicat que la victòria de la democràcia liberal amb la caiguda del Mur el 1989 ha resultat ser més efímera del que Francis Fukuyama va profetitzar amb la seva tesi sobre la fi de la història. Es creia que una hegemonia de la democràcia liberal suposaria la fi de les guerres, però des d'aleshores la desgràcia i les guerres s'ha incrementat, de la guerra de Iugoslàvia i la massacre entre hutus i tutsis fins a l'actual guerra de l'Orient Mitjà. "Les democràcies han demostrat la seva impotència", ha assenyalat.
[noticia]264434[/noticia]
La utopia liberal "s'ha derrumbat" i fins i tot conceptes com l'ajuda humanitària han perdut credibilitat, ha dit l'acadèmica. Una raó ha estat el desmoronament de l'estat del benestar que estava lligada al democratisme liberal. Baby ha subratllat que, més enllà dels aspectes econòmics, l'ésser humà també reclama un reconeixement, que si no es dona genera un sentiment de menyspreu i humiliació. En aquest sentit, ha esmentat moviments diversos de protesta des del 15-M a les armilles grogues.
Ha al·ludit igualment a la voluntat de generar vincles, posant com a exemple el nombre creixent de persones dedicades al voluntariat a França o l'extensió de petits projectes comunitaris i locals, tots ells massa petits davant la magnitud dels grans corrents de fons. Baby ha refermat la necessitat del reconeixement de l'altre com algú digne de ser escoltat i ha proposat la recerca d'un relat realista sobre el present, coneixedor del passat i esperançador en el futur.
[noticia]264478[/noticia]
Antón Costas ha indicat que un termòmetre clar per avaluar el malestar és l'augment exponencial del suport a forces populistes, un fenomen que s'inicia a partir del 2008. Costas ha afirmat que hi ha dos grans blocs de causes, un socioeconòmic i un de cultural, considerant que el primer és més important. Ha afirmat que la pèrdua de "prosperitat compartida", d'expectatives de futur, ha estat el factor clau del malestar més profund, amb la pèrdua de llocs de treball de qualitat.
Costas ha assenyalat que en aquesta visió coincideixen autors de línia progressista però també de liberals conservadors i ha citat l'editor del Financial Times Martin Wolf. Segons Wolf, el capitalisme ha perdut el seu "nucli moral", que és la capacitat d'oferir oportunitats a tots. Costas ha reclamat per refer el contracte social, basat en grans acords que deixin clar qui s'ha de responsabilitzar de què. S'ha preguntat com és possible que Espanya sigui el país amb més pobresa infantil de la UE després de Romania i ha plantejat si una societat que permet aquesta situació es pot considerar decent.
Entorn la "decadència" d'Europa
La segona edició del Festival de les Humanitats de Dénia, que conclou aquest dissabte, ha congregat centenars de persones en els seus debats i ha tingut com a temes centrals les causes del malestar social, el paper d'Europa en l'actual context internacional i els riscos que suposa l'emergència de forces que propugnen un autoritarisme postdemocràtic.Aquest matí, la periodista Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, ha conduït una taula rodona sobre La decadència d'Europa i els canvis en l'hegemonia mundial.
L'assagista indi Pankaj Mishra, autor de Fanàtics Insulsos, llibre que ha generat un fort debat per la crítica que fa a Occcident, s'ha mostrat molt contundent envers la política dels EUA i de la UE davant l'actual guerra a Gaza. Mishra ha considerat l'actual moment com a molt "perillós" i ha advertit del xoc entre les potències occidentals i el sud global.
Segons Mishra, el sentiment d'injustícia davant la causa palestina pot acabar "aïllant" els EUA i Europa. De fet, ha assegurat que països com l'Índia i el Brasil no han seguit les sancions a Rússia i han fet que Moscou hagi pogut escapar a un major impacte de les sancions sobre la seva economia. La invisibilització del problema palestí i el suport acrític a Israel, amb les excepcions d'Espanya i Irlanda, poden acabar sent un llast per a Europa.
Una Europa que, com ha assenyalat l'experta en noves tecnologies Núria Oliver, ha quedat molt enrere en intel·ligència artificial, davant l'hegemonia d'un veritable oligopoli de companyies nord-americanes i asiàtiques.
I les utopies?
Aquesta tarda, en el Centre Social de Dénia, un dels dos espais en què tenen lloc els debats, una taula rodona ha reflexionat entorn la vigència de les utopies, les distopies i el poder. Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura de la UPF -guanyador del darrer Premi Nacional d'Assaig-, ha plantejat la crisi de les utopies en un escenari en què sembla cancel·lar-se la noció de futur. Una situació que explica la reaparició d'utopies distòpiques, reaccionàries, que davant un no-futur, busquen salvació en el passat. L'artista visual María Ruido ha afirmat que la utopia que ha triomfat ha estat la neoliberal, que ha pogut fixar un sentit comú hegemònic. Ruido s'ha referit al pensament del malaguanyat Mark Fisher, qui parlava de "la privatització de l'estrès" que havia generat el model del capitalisme neoliberal, transmetent la idea que els problemes d'angoixa i salut mental eren fruit de les mancances de cada individu i no pas del sistema. El colofó de la taula rodona potser l'ha donat un dels assistents, quan en el tron de preguntes ha revindicat, davant l'emergència de la intel·ligència artificial, el concepte de saviesa com a valor essencial de l'humanisme.
