Les disfresses cosplay han tornat a inundar la plaça Univers i els diferents pavellons. Sèries com My Hero Academia, Tokyo Revengers, o bé Guardians de la nit han estat les inspiracions de múltiples persones a l'hora de vestir com els seus personatges. És el cas de Carla, una noia que ha decidit assistir al Manga Barcelona amb el seu pare, Carlos. Ella anava vestida d'un dels membres de la banda juvenil que protagonitza Tokyo Revengers, mentre que el pare ha optat per vestir-se de Lord Sith. Tot i endur-se un disgust perquè no li han deixat entrar amb la seva espasa làser, per qüestions de seguretat, Carlos afirma que es disfressen perquè "ens agrada" i també presumeixen d'haver-se fet ells mateixos els vestits.
Siguin sèries de moda o d'altres de menys conegudes, els aficionats no han perdut l'ocasió per mostrar la seva predilecció per un o altre anime. Elsa afirma que "les hores de feina han valgut la pena" quan algú l'atura per fer-se una fotografia amb ella, vestida de Mononoke, un personatge principal d'una pel·lícula de l'estudi Ghibli. "Ho tinc com una afició, hi dedico bastant de temps", afirma. Per la seva banda, Alba López, que també era assídua a la "tradició" del Manga Barcelona abans de la pandèmia, diu que el seu tratge li ha fet la seva àvia. "M'agrada molt el manga", afegeix. En el seu cas ha optat per Akari, d'Aria The Animation: "No és gaire conegut, però m'agrada quan la gent el coneix". Si bé molts cosplay tenen referències a personatges concrets de sèries ja emeses a televisió, altres són partidaris de mesclar-se amb l'entorn amb "el més asiàtic que podia trobar". Ho diu Clara, que "des de 2014" assisteix al saló del Manga per compartir la seva afició amb altres persones.
[noticia]226160[/noticia]
L'entusiasme per la tornada és compartit per l'organització. Meritxell Puig, de Ficomic, confessa haver-se sentit "emocionada" amb l'obertura de portes i amb la inauguració d'aquesta edició. "Han estat mesos molt intensos i de molt d'esforç", diu. Referent a l'aforament, un dels grans maldecaps que han tingut, si bé no és complet ja que un dels pavellons està reservat a la vacunació de la Covid-19. Amb l'ambició d'aproximar-se mínimament a l'assistència de 2019, l'organització ja està alliberant entrades -anunciant-ho prèviament a les seves xarxes socials- a mesura que els palaus es van buidant, ja que les que van posar a la venda els primers dies es van esgotar en cosa d'hores. Si el clima els ho permet, aquesta podria ser una de les millors edicions del festival. Per ara, però, prefereixen no aportar xifres d'entrades venudes.
[h3]De moda passatgera a fenomen consolidat[/h3]
La temàtica subjacent d'algunes xerrades i conferències i que impregna també l'activitat del 27è Manga Barcelona és que, en el que es refereix a aquesta afició, res no tornarà a ser igual després de la pandèmia. I no per les mesures de seguretat sanitària, sinó per la popularització d'un fenomen que a Catalunya tot just es va iniciar als anys 90.
Saló del Manga. Foto: Gala Espín
El primer Saló del Manga data de 1995 i el que era una fira amb adolescents que els veïns de l'Hospitalet de Llobregat veien de forma estrafolària s'ha convertit en una cita obligada en el calendari cultural de Barcelona. Durant aquest quart de segle, l'afició havia crescut de manera sostinguda, obligant els organitzadors al trasllat físic. Però els confinaments i tocs de queda han acabat per impulsar el consum d'anime i manga no només a Catalunya sinó arreu del món.
[noticiadiari]226160[/noticiadiari]
La consolidació de la presència d'anime a Netflix i Prime Video, així com d'influencers que es dediquen a la divulgació del còmic i l'audiovisual, ha provocat que el fenomen otaku hagi deixat de ser una afició de nínxol a un fenomen pop. Famosos, clubs de futbol i tota mena de figures públiques han donat a conèixer quines són les seves sèries preferides i això ha ajudat a desestigmatitzar-ho.
Tot plegat es tradueix en vendes. El sector del manga especialment va rebre el primer confinament amb por, esperant que algunes editorials més petites no poguessin resistir l'aturada. Va ser totalment el contrari: un cop es va reprendre el comerç online, els números van fer un salt del que els editors encara se sorprenen. La responsable de la línia manga de Norma Editorial, Anabel Espada, reconeix estar "molt contenta" per la tornada de l'esdeveniment, ja que és una "oportunitat" per estar en contacte amb el públic. Un públic cada cop més nombrós i divers i amb edats més diferents.
"Vam notar-ho arrel del confinament, ja anava a l'alça però no teníem aquest increment tan brutal", assegura Espada. Va ser en aquest moment quan "lectors més casuals van començar a llegir", una versió que coincideix amb el que diuen des de Milkyway Ediciones. Carlos Subero, editor, hi posa nom i tot: "Efecte Netflix". "Ha estat una renovació del mercat important, durant el confinament molta gent es va enganxar a veure animes en plataformes de gran escala, persones que no coneixien el manga i que aquella animació que veien tenia còmic, hi ha un públic nou i no només jove, sinó de totes les edats".
En una situació diferent es troben les empreses distribuïdores d'animació. Els seus productes es poden veure a les plataformes i això acaba provocant que ja no siguin tants els aficionats que comprin Blu-rays o DVD de sèries que no coneguin. "El còmic ha tingut un auge, però l'animació ha baixat una mica perquè ara hi ha Netflix i Prime, que tenen part del nostre catàleg", informa Antonio Berenger, responsable de l'stand de Selecta Visión. "El vídeo en general està baixant, nosaltres baixem menys que la competència perquè és un producte de nínxol, que la gent col·lecciona".
[h3]La crisi del paper, l'última amenaça[/h3]
Però si el sector del còmic estava d'enhorabona fa només uns mesos, les previsions per al 2022 s'han tornat magres. L'escassetat de paper i l'increment de preus dels subministraments i combustibles encariran la producció per a les empreses sembla que de manera significativa. És de nou, però, una amenaça, ja que ni tan sols se'n coneixen les conseqüències reals. Editorials com Norma Editorial ja han anunciat possibles retards. "Tot el sector editorial ens trobem amb una certa mancança de matèries primeres, de moment estem aguantant", assegura Anabel Espada.
[slideflaix]1423[/slideflaix]
"La crisi s'agreujarà diuen de cara a primavera, segons les impremtes i les empreses papereres, la crisi és real i està passant", afegeix Carlos Subero, de Milkyway Ediciones. Aquestes dues editorials són d'una dimensió superior a la catalana Ooso Còmics, però Olga Resina, la seva editora, assegura que també ho estan notant. "La nostra petita impremta ja ens ha fet un toc, que els pressupostos canviaran, l'origen i el per què se'ns escapa, però sí que ens afecta".
Per molt que es puguin ajornar alguns llançaments, el que alguns aficionats ja estan tement és que pugui haver-hi una pujada generalitzada de preus. Una de les característiques pròpies que té el manga respecte a la resta de còmics és -en comparativa- el seu baix cost per al consumidor, pensant sobretot en què bona part del públic és jove. Tot plegat, però, podria canviar aviat i de fet ja està començant a fer-ho de manera tímida.
[noticiadiari]226114[/noticiadiari]
[h3]Més presència de la llengua catalana[/h3]
En ple context de reivindicació d'una major presència de la llengua catalana a les plataformes d'streaming, el Manga Barcelona s'ha plantejat incloure més continguts en llengua catalana al seu programa d'activitats, si bé la gran majoria continuen sent en castellà a causa de l'assistència de força gent d'arreu de l'estat espanyol. Lluny queden els anys en què un dels stands més importants era el del Canal 3XL, o el 3xl.net, un espai televisiu de TVC que emetia nombroses sèries i pel·lícules i que va fomentar de facto aquesta afició, això sí, amb doblatge en català.
Enguany destaca la cobertura en català del podcast Racó del Manga, una iniciativa de diverses persones que volien "impulsar i augmentar que es dobli més anime en català, demostrant que és un producte de qualitat, i alhora mantenir la comunitat d'anime en català, una comunitat que sempre ha estat viva i que s'està demostrant que té molta tirada". Són les paraules de Marc Pérez, director d'aquest podcast que ja s'ha traslladat a Twitch i que "neix perquè hi ha un buit que aquesta comunitat troba a faltar". "Portem més de dos anys i seguim en els mateixos objectius", conclou. A través d'aquest canal, els aficionats catalanoparlants podran seguir en la seva llengua alguns dels actes més destacats, així com comptaran amb entrevistes i altres.
I ja de manera habitual hi ha la presència també de l'editorial Ooso Còmics, que editen totes les seves sèries tant en català com en castellà, una excepció al sector. "És una proposta esbojarrada, en contra dels principis empresarials", detalla Olga Resina, editora. "Mica en mica anem fidelitzant el nostre sector i incrementem tímidament els lectors de manga en català", afegeix. Per ara, però, manté que per sí sol el manga en català "no surt a compte".
Saló del Manga. Foto: Gala Espín
En el seu cas, celebren la retrobada amb el públic. "És un fet a nivell psicològic que crec que tots ho necessitem, editors i lectors". Sobre l'auge del sector, l'editora d'Ooso Còmics ha detectat un increment de vendes "no pel confinament sinó per la tendència de després, s'han creat nous hàbits de consum cultural".
[h3]Uns apartaments amb molta història[/h3]
Durant el matí i migdia, el programa d'activitats d'aquesta edició del Saló estava protagonitzat especialment pels tallers i activitats culturals, mentre que les més massives s'esperaven a la tarda i sobretot de cara al cap de setmana. El més destacat ha estat la inauguració a cop de sake, d'una banda, així com el lliurament de premis a les millors obres publicades aquest 2021. Ara bé, una de les cites més útils per conèixer la història del manga arribava de la mà del consulat general del Japó, en una connexió en directe conduïda pel traductor Marc Bernabé per tal de conèixer virtualment.
La visita virtual ha comptat amb alguns detalls del procés creatiu d'aquests autors. Per exemple, en un context en què el còmic no era gaire ben valorat, a Tokiwa-sô s'hi respirava afició i entre ells s'ajudaven per millorar tant en guió com en dibuix. Va ser el cas de Hideko Mizuno, després de només 7 mesos. Tezuka va deixar els apartaments al cap de poc, tal com ha assenyalat Marc Bernabé, però visitava la resta d'autors sovint, tots ells que eren "bastant més joves que ell". Molts dibuixaven per a tot tipus de públics: davant l'escassetat encara de dones mangaka alguns dibuixaven el que s'anomena shôjo manga.
Visita virtual al nou museu dels apartaments de Tokiwa-sô Foto: Gala Espín
Aquesta visita s'ha organitzat per tal de fer arribar un tros del Japó i de la història del manga en un moment en què les restriccions per al turisme es troben encara en el màxim nivell, si més no en aquell país. En realitat, la visita es fa en una reconstrucció i no pas en l'edifici original, que es va derruir ara fa prop de 40 anys. Es tracta d'una reconstrucció sense plànols, només basada en fotografies de l'època. Els detalls del museu inclouen com eren els serveis, tots els elements de la cuina comunitària, l'emulació dels paisatges exteriors o d'una cabina telefònica, cadascuna de les habitacions amb les seves particularitats en funció de l'autor, etc.
Els autors protagonistes van acabar dibuixant obres que van arribar al nostre país dècades més tard. La princesa cavaller, Kimba el lleó blanc, Doraemon o Kamen Rider en són alguns dels exemples.
[h3]Una cita molt esperada per als artistes[/h3]
En una edició sense convidats japonesos de manera presencial, el Manga Barcelona ha apostat fort per donar protagonisme als autors nacionals. Alguns d'ells van començar fent fanzíns i un any més la zona dedicada a aquests artistes menys coneguts ha estat present al Saló. Iván Roca, editor de Rock Media, que s'encarrega de la revista JAM -premiada en anys anteriors- explica que sense aquesta mena d'esdeveniments les seves publicacions "no tenen gaire sortida". "A les fires es fan molts contactes i es manté contacte amb el públic", afegeix.
Després de quatre anys, molts els coneixen, com també és el cas del col·lectiu No Es Un Hobby (NEUH). "Crear és el nostre mode de vida, és la nostra necessitat, hi ha molta gent que ens coneix i que ve a veure què tenim", diu Diego de Matos, membre del grup. Sigui en forma de còmics o en forma de làmines, els artistes intenten arribar a un públic cada cop més nombrós a través de les xarxes. Juapi Coffee Artist reconeix que durant la pandèmia els ha anat bé la venda online: "Ens ha ajudat a passar la pandèmia i a tirar endavant", conclou.
