Ruper Ordorika en directe a Barcelona, en el marc del festival EH Sona Foto: Jordi Borràs

El cantant basc Ruper Ordorika va actuar a Barcelona el passat 16 de novembre en el marc del festival EH Sona per presentar el seu últim disc, 'Hodeien azpian' (Elkar, 2012), enregistrat a Nova York en què persegueix "pintar paisatges com ho fan els nens". En la seva estada a Barcelona Nació Digital va poder contactar amb ell per parlar del seu nou treball, però també per demanar-li la seva opinió sobre política, al País Basc i a Catalunya.

-Graves discos en basc a Nova York. Es podria interpretar com a cosmopolitisme.

-Bé, la raó per la qual l'he enregistrat a Nova York és perquè hi he viscut i l'anterior disc el vaig gravar allà i em va agradar molt i per aixo he repetit, però escric les meves cançons aquí i són centrades en el meu país.

-Quan parles de país, concretament a que et refereixes?

-Em refereixo a que jo escric i canto en llengua basca i el meu país és la gent que parla com jo. El meu espai natural és el País Basc, me'n sento part, i la gent comprèn perquè utilitzo una paraula i no una altra. Dit això crec que la música ha de superar les fronteres, però tinc clar que les meves cançons reverberen el que visc.

-A què fa referència el títol del disc?

-El disc es titula Hodeien azpian, és la primera part d'una frase feta, 'Sota els núvols i sobre la malesa' i es refereix que entre tots dos hi som nosaltres, el món de les coses quotidianes.

-Trobes que és un disc molt tranquil, molt assossegat?

-Hi estic d'acord, perquè m'agrada molt que les paraules tinguin el seu lloc. Trobo que és un disc molt musical, amb poques capes de ceba. I la idea dels meus discos ara va per aquí, perquè tot i que se'm considera el cantant urbà del País Basc, el que busco ara és més aviat buscar un paisatge similar al que pinten els nens, amb els dibuixos molt clars, amb unes coses més grans que altres.

-Té un so molt natural, com molt espontani.

-És perquè ho he gravat tot en cinta, no en digital. M'agrada fer-ho així perquè en el fons el disc no és més que un disc de cançons, i quan enregistres en cinta no pots corregir-te constantment, el mateix suport et mana un tipus d'interpretació sense tanta autocorrecció. De fet, els meus últims dos discos també els he fet així.

-Cantant en basc, és possible professionalitzar-se?

-És molt complicat, perquè tot i que la música és la variant creativa més forta al País Basc i he tingut la sort de tenir patriarques que han renovat molt la cançó i a més hi ha circuit, el fet és que som minoria al nostre propi país.

-Com valores els resultats electorals al País Basc del passat 21 d'octubre?

-Crec que estem entrant en una normalització que ja sabíem que existia. Ara tot s'ha d'assentar i veure com es pot articular.

-I com veus Catalunya?

-No m'agrada opinar des de fora, però ha vegades hi comentaris que arriben des de Madrid que em posen els pels de punta i, en tot cas, crec que la majoria de bascos estem d'acord en que podeu decidir el vostre futur.