Publicat per Libros del Zorro Rojo, la història entra, literalment, pels ulls, amb una mirada que traspassa la coberta per parlar-nos del tresor que tenim a l’interior. Un cop a dins, amb un punt de maduresa sorprenent, ningú podria sospitar que aquest és el primer llibre de Hughes, i que aquesta il·lustradora hawaiana només té vint-i-tres anys. Però el viatge, si decidim fer-lo, ja no té tornada, perquè el llibre ens ofereix un retrat d’allò que hauria de ser la felicitat, en el seu estat original i més pur.
La coberta de «Salvatge», premi llibreter 2015 en la categoria d'Àlbum il·lustrat Foto: Emily Hughes
El gran tresor de la innocència
Salvatge explica la història d’una nena que viu a la natura amb una família peculiar, formada per animals que eduquen, juguen i viuen feliços en l’harmonia del caos, en plena llibertat. Un escenari on tot va com una seda fins que un altre "animal", desconegut per a ella fins aleshores, entra al seu ecosistema i se l’emporta a una civilització plena de normes, d’hàbits i d’ordre.
Situada en aquell punt intermedi que hi ha entre la selva de Rudyard Kipling i la poètica obscura de Maurice Sendak, Salvatge construeix un relat fascinant a través d’unes il·lustracions que fan de l'expressivitat la seva força, aconseguint que la petita protagonista cobri vida com si les pàgines fossin bocins d'un diorama. Però, quan arribem a la fi, un calfred ens farà reflexionar sobre la nostra vida, tan mesurada i endreçada, tan lluny d’allò que vam imaginar quan érem petits.
Justament això és Salvatge, l’alegria de no tenir fronteres, la reivindicació de la puresa, i la sensació que en tens quan tanques el llibre, convertit ja en una persona adulta. Una lectura que torna a reivindicar el bon moment que viu l’àlbum il·lustrat, i que entén la infantesa com a única Arcàdia possible. Una delícia de bon traç i un gran intent d'aproximar-se a una felicitat recuperable.
La petita Salvatge viu feliç, envoltada dels diferents animals del bosc Foto: Emily Hughes
