Per al visitant inadvertit, Sant Jordi a Barcelona representa immergir-se en un escenari tant festiu com irreal. La diada comença ben d’hora. “Tengo rosas, tengo rosas y tengo libros, rosas y libros!”, anuncien a ple pulmó, quasi fins a enrogallar-se, tres joves gitanes a la porta d’una escola a Poblenou que ni tan sols ha obert les portes. Les seues veus se confonen amb el xiscle de les gavines i les campanetes dels tramvies matiners que encara van mig buits, amb la remor dels aqueferats estudiants de dret de la Pompeu.
No massa lluny, a tocar quasi del monument tristoi de Rius i Taulet que custodia l’entrada de la Ciutadella, un jove acaba d’improvisar la seua particular parada. Es diu, Albert. Fa temps que no té faena i enguany, per primera vegada, provar sort amb unes roses i quatre llibres col·locats sobre una tauleta de platja. A la seua vora, Simba, un gosset esquifit i nerviós tremola de fred. Albert és com un venedor clandestí de roses i de llibres a quatre rals, solitari, màgic, perdut enmig d’una marabunta.
Al Passeig Lluís Companys han començat a aixecar-se les primeres parades. És l’avançada d’un campament de setge. La de l’editor d’edicions Tremendes, Ramon Bartrina, és una de les que estan més a punt. “Just avui fa nou anys que vam néixer a Girona, publicant poesia tant en català com en castellà”, explica Bartrina. “Tenim gent molt jove, molts dels nostres autors escriuen poesia escènica, poesia que s’acompanya de dansa, videoprojeccions... Hem publicat autors com Noelia Díaz Vicedo del País Valencià o Iñaki Nazabal del País Basc”, comenta amb entusiasme. Justament, aquest Sant Jordi porten a Barcelona, entre altres novetats, el darrer poemari de la poetessa d’Agost (l’Alacantí), Cercles (ex)cèntrics.
Per a les editorials independents, menudes, perifèriques respecte d’un centre granític com per als autors poc mediàtics, Sant Jordi és, molt més enllà d’una oportunitat de negoci, una batalla per la visibilitat. Les novetats de les grans editorials i dels autors coneguts acaparen l’atenció. Però llibres hi ha per a tothom. A les onze del matí la Rambla és una gernació. En una parada del Centre Excursionista de Catalunya, Marta Duràn i Araceli Segarra, la primera catalana que va fer el cim de l’Everest, signen Expedició al sostre de vidre (Rosa dels vents). “És un llibre plantejat com una expedició que parla de la superació, de les possibilitats de les dones d’assolir la igualtat”, comenta amb un somriure la coneguda alpinista.
Uns metres més avall crida l’atenció una magnífica parada entapissada de llibres de cobertes de color roig. És la parada d’Edicions de la ela geminada, un segell independent fundat el 2011 a Girona que dirigeix des de fa set anys Laia Regincós i Escura. Un dels vaixells insígnia de l’editorial és la seua col·lecció de llibres sobre sexe i literatura eròtica, Idil·lis. “Després de molts anys del boom de la literatura eròtica amb autores com Maria Jaén pensàvem que calia omplir un buit”, assegura la jove editora. És la primera vegada que proven sort en un Sant Jordi a Barcelona i Regincós es mostra molt satisfeta amb la rebuda que de moment han tingut. A la vesprada, l’escriptora Marta R. Gustems, signarà Lluenta, un recull de relats que miren d’atreure el lector a través de les sensacions. Gustems, que a més és dissenyadora, és la primera autora que s’ha estrenat en aquesta col·lecció.
Algunes parades com la de Godall edicions dirigida per Matilde Martínez amaguen sorpreses. En una tauleta espera per signar Flamarades sortiran, Maria Antònia Massanet. La poeta d’Artà és la responsable d’aquesta antologia de poesia feminista amb pròleg de Meri Torras Francés que ja va per la quarta edició, tot un record segons l’editora. “L’antologia aplega 109 poetes des de Maria Antonia Salva fins autores de l’any 2020, són 150 anys de poesia catalana i feminista”, comenta Massanet. El títol, un vers de Josefa Contijoch, apunta segons la prologuista d’aquesta antologia a les conseqüències visibles de les lluites feministes, a la seua manifestació en l’espai públic, sense mordassa possible.
Cap a les 12 del migdia a la plaça de la Universitat no queda ni rastre dels skaters que habitualment la fendeixen amb els seus sorollosos artefactes voladors. Domina l’espai sota un cel lleganyós els envelats i les roses, com a tot arreu.
Neret edicions, radicada al Maresme se centra, segons explica la seua editora Lola Renau, en l’acció social a través dels llibres. Aquest any, entre les novetats, Pedala la vida de Gemma Gelabert. “Vaig fer un viatge amb bici que va durar any i mig i he plasmat en el llibre un recull molt sintètic dels aprenentatges. Inicialment va ser un llibre autoeditat que ara apareix amb il·lustracions de Marina Buixó”, explica l’autora.
Al Passeig de Sant Joan, en molts sentits l’artèria principal del Chinatown, sovintegen les parades de llibreters i floristes xinesos se barregen amb les de còmics i literatura fantàstica, un ambient peculiar amb què no poden competir l’espectacular Passeig de Gràcia ni la Rambla de Catalunya. En la cruïlla de Roger de Flor amb el passeig desenes de joves fan cua perquè els signen Míriam Bonastre, Bárbara Alca o María Hesse.
A l’altra banda, Gregorio, l’editor de Comte establert a la ciutat des de fa quatre anys espera pacient l’arribada de clients. “Publique novel·les, algunes d’autors molt coneguts a Xina, llibres filosofia i, també, textos per aprendre xinés”, comenta amb un castellà amb un fort accent. Sant Jordi ho parla tot, ho escriu tot, ho dibuixa tot.
A tocar de l’Arc del Triomf s’ha instal·lat l’editorial de Maçanet de la Selva, Aledis. A l’editora Rosa Casas l’acompanya un nodrit grup d’autors i autores que presenten novetats, entre d’altres, Tessa Julià, Núria Armengol, Jaume Portell, Maria Sàbat i Roser Reyner. Per a Casas, no hi ha cap dubte que malgrat totes les dificultats cal vindre a Barcelona per a fer-se visible: “El nom de l’editorial és com la del personatge de la novel·la La Catedral del Mar, l’Aledis, condemnada a ser rebel i, en aquest sentit, som iguals. Cal picar pedra, persistir...”. Els mediàtics o els grans grups editorials no són problema per als sollevats. Fet i fet, els primers són cada any els derrotats. David contra Goliat.
Sant Jordi roda i roda, s’escampa com una taca de sang, grimpa per les façanes, tendeix a diluir-se en un mar de confusió: escriptors, periodistes, els xicots de la ferralla trafegant amb els seus carretons, els turistes despistats, els indiferents, els incondicionals, els clandestins i entre ells, encara, els invisibles... Sant Jordi com la vida. La vida com un llibre.