Sant Joan, el pas de primavera a estiu que molts estan esperant. No entrarem en el debat de gossos i petards de cada any, però sí que donarem consells bàsics per sobreviure lingüísticament i passar una bona revetlla. Perquè tothom estigui content: fans dels petards i dels coets, fans dels antipetards, fans de la coca, etc.

Existeix el mot petardo en català?

No siguis *petardo? En català el mot petard no designa cap característica pejorativa de ningú. Quines coses! Podem dir No facis el ruc, no siguis plom, negat, inepte, incapaç, inhàbil, incompetent, ineficaç, inútil, totxo, pocatraça, malapte… I perdoneu, però on hi hagi un bon totxo que s’aparti un petardo.

També es fa servir el mot petardo amb el sentit de trapella, murri. És un apel·latiu afectuós, referit especialment a la mainada entremaliada. A favor de bitxo o bitxet, solucions més informals per referir-s’hi. Així doncs, podem dir: No aguanto el teu amic, és un plom/totxo; Com a fotògrafa és pocatraça; Aquella marreca és molt múrria/trapella/bitxo. Recordem d’ampliar la nostra riquesa lèxica amb el meravellós món dels sinònims.

Hi ha una cosa més important que comprar coca o petards: compreu pronoms febles

Petards o coca? Tant hi fa, el més important és que penseu a comprar sempre uns quants pronoms febles, feu el que feu. Recordeu que els febles són els guapos! Per exemple:

• A la paradeta de petards: Compra'n dos i emporta-te'n tres (de petards)
• A la pastisseria: En vols mitja o sencera? (de coca) / Quantes te'n poso? (de coques)

Expressions

Per Sant Joan potser no és un bon dia per anar amb un coet al cul (o anar com un esperitat, anar escopetejat, ràpid com una bala, ser un llamp…) perquè ja hi anem la resta de l’any.

Una altra expressió més escaient per a aquesta data assenyalada és ser un coet: ser, algú, molt viu, revoltós, especialment un xiquet. És una nit de barra lliure de coets, tant de personetes com d’objectes. Per tant, recordem-ho: coets sí, petardos no.

La nit i el foc

La revetlla de Sant Joan és una festa màgica. Aquesta paraula ens remet al fet de vetllar perquè és la nit que precedeix una diada assenyalada. Les revetlles són nits de festa i ball.

Recordem que la berbena, amb be alta, és una planta de tija aspra i peluda i flors blaves que cal collir entre Sant Joan i Sant Pere i que té propietats medicinals. És típica d’aquesta època de l’any, com les peres de Sant Joan.

Continuem amb el tipus de material pirotècnic. Encara que odieu els petards, coses que heu de saber:

• Del coet que s’engega horitzontalment arran de terra, en diem correcames.
• Del petard de poca potència però estrident, en diem piula.
• Del coet molt sorollós en diem coet tronador o directament tronador.
• I com en diem, del coet amb una metxa en un extrem i un tronador en l’altre, que una vegada encès es mou a l’atzar propulsat de manera intermitent? Ahà! Coet saltimbanqui?, coet piripi? Doncs no. Coet borratxo.

El mot coet és derivat de coa (‘cua’), i ja el trobem documentat a mitjan segle XV, però probablement era emprat de molt abans. És una paraula exportada: del català, coet va passar a l’aragonès i de l’aragonès, al castellà, segons el filòleg Joan Coromines. 

Finalment, hi ha una manera molt precisa i formal de referir-se a piules, bombetes o cebes, bengales, petards, coets, correcames, trons, fonts, palmeres, traques, etc. De tot això en direm article pirotècnic: “Article elaborat amb una mescla de components químics i massa inflamable que pot produir, en encendre's durant una celebració, efectes lluminosos, fumígens, sonors o cromàtics". És important no confondre pirotècnic amb piròman, tot i que tinguin la mateixa arrel piro- (que vol dir ‘foc’). Pirotècnic ve de pirotècnia i és l’art de preparar focs artificials d’espectacle. Piròman ve de piromania i és la mania de provocar incendis, per dir-ho planerament.

La coca

Com en tota festa, no pot faltar el toc gastronòmic: la coca de Sant Joan clàssica és amb fruita confitada i pinyons, un altre tema de debat a les xarxes socials per Sant Joan. També podeu optar per les coques de recapte (coca salada que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.), de llardons o les farcides de nata o de crema. I per tirar avall, no oblideu d’acompanyar-les d’un bon cava, garnatxa, malvasia, mistela, moscatell o ratafia. Les herbes per elaborar aquesta última cal recollir-les pels volts de Sant Joan.

Ara sí, ja tenim tots els ingredients lingüístics per sobreviure lingüísticament aquest Sant Joan.