"Hi ha judicis civils i judicis penals. No existeixen els judicis polítics!". L'exclamació de l'advocat Willian Kuntsler (Mark Rylance) en un dels moments més dramàtics de The Trial of the Chicago 7 escenifica perfectament l'essència de la denúncia que vol vertebrar l'última pel·lícula d'Aaron Sorkin. El guionista i també director executa un producte -sota la marca de Netflix- que explica un dels moments més foscos del segle XX als Estats Units: el judici polític contra set activistes.

Sorkin (creador d'El Ala Oeste de la Casa Blanca) és un dels millors narradors de la indústria audiovisual dels Estats Units. Amb una filmografia excel·lent, el judici de Chicago peca de ser més una obra documentalista amb essència dramàtica que a l'inrevés. Aquesta fórmula impedeix a Sorkin arribar a les cotes tan altes d'excel·lència narrativa que ha acostumat l'espectador en les últimes dues dècades. Partint d'aquesta base, el director construeix una història de denúncia amb forts paral·lelismes amb l'actualitat, marxant al Chicago de 1968 i a les fortes protestes d'aquelles dates.

El film és un toc d'atenció a la societat d'avui, una mirada al passat amb vista a un futur immediat. Un recordatori que els judicis polítics existeixen, es perpetuen sota el paraigua d'una estructura estatal suposadament justa i les idees, encara avui dia, es persegueixen amb l'excusa d'una llibertat opressora. The Trial of the Chicago 7 és el gran film de Hollywood d'aquests Premis Oscars 2021, amb un repartiment de luxe i un aparador d'estrelles per crear un relat clar, contundent i marcat per l'enuig polític que viuen els Estats Units.

Sorkin deixa a l'espectador fer les seves interpretacions i crear les seves pròpies conclusions, allunyant-lo d'un to d'alliçonador moral. Condueix la narrativa amb elegància pels punts clau, per les incongruències màximes del judici i per les situacions més tenses on es va poder veure, a tot el país, una causa política contra el dret de protesta i la dissidència política.

The Trial of the Chicago 7 és emocional en termes polítics, és vibrant en termes cinematogràfics, àgil en el guió i senzilla en la seva posada en escena. Una bona pel·lícula, sense pretensions artístiques, però amb gran intenció política, que posarà en context molts valors que han quedat enterrats en els nostres dies.

Altres crítiques dels Oscars 2021:
[noticiadiari]2/218988[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/218952[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/219056[/noticiadiari]