Disset edicions donen per moltes anades i vingudes, per moltes descobertes i molts moments gloriosos. Amb les més de 300 actuacions previstes en total, el Primavera Sound acaba sent un gran escenari ciclotímic, on els grups van i venen, creixen, es reprodueixen i, fins i tot, deixen d'existir. En aquesta roda de glòria i d'èxit, el públic va poder tastar la grandesa de Solange i Bon Iver dijous, joies d'altres edicions que retornaven per la porta gran i amb una proposta no pas exempta de risc.

Aquest divendres, el torn ha estat per a The XX –amb debut a l'edició de 2012–, un altre retorn amplificat a base de temps, discos i escenaris, amb la solidesa obscura que els va fer aclamats i que els ha portat a ser el gran cap de cartell de la jornada de divendres, sobretot després de la comentada absència de Frank Ocean. Tal com era previst, The XX ha congregat una gran multitud a l'esplanada de l'escenari Heineken, tot demostrant que la música d'estadis té vies alternatives, lluny de la melodia fàcil, del ritme insistent i del gag infantil.

És possible el ball i la tragèdia, alhora. És possible una atmosfera de misteris a ple decibel i l'eufòria de voler-se en la catàstrofe, movent el cos i assentint amb el cap, com en un estat hipnòtic proper al trànsit. De Say something loving –cançó amb què han obert el concert, del darrer disc, I see you–, passant per Crystalized, Islands, VCR, o Dangerous i acabant amb Intro i Angels. Un èxit, per aclamació. El públic del Pirmavera Sound adora The XX i en referma la condició de fenomen massiu de l'escena independent.
 
Concert de Mogwai, per sorpresa

Mogwai ha estat un dels reclams del dia, amb un concert fora de programa, anunciat pel mateix grup i reconfirmat pel Primavera Sound via Twitter. L'actuació ha estat un dels cops d'efecte més celebrats del dia, amb una assistència massiva al nou Bacardí Stage i plena satisfacció entre fans i seguidors. Mogwai han presentat en directe les cançons del seu futur nou àlbum, titulat Every Country’s Sun.

A banda del concert de Mogwai i de la visita de Carles Puigdemont –el primer president de la Generalitat que visita el Primavera Sound–, la tarda ha deixat pas a la proposta de Marc DeMarco. El cantautor, multi-instrumentista i productor canadenc ha mostrat tots els matisos d'un repertori format per les cançons del seu darrer disc, This old dog, una mixtura de folk, psicodèlia i jangle-pop que irradia frescor gràcies a cançons com On the level o Moonlight in the river. El cantant ha acabat el concert en calçotets, en ple èxtasi escènic.

En l'actuació tradicional de cada any, el trio Shellac ha tornat a demostrar el seu catàleg de riffs, davant d'una força nombrosa legió d'acòlits. Al seu torn, Descendents han ofert una dosi de música vitamínica apta per esvalotar el galliner, amb un públic entregat que els ha seguit i ha aplaudit la seva proposta festiva. Més tard, The Magnetic Fields posava el contrapunt a l'Auditori, amb una actuació on han presentat el disc 50 Song Memoir, una autobiografia ficcionada d'Stephen Merritt, líder i ànima de la banda estatunidenca. I think I'll make another world ha posat la cirereta a un doll d'emoció desfermada.