"Els que hem viscut d'això tota la vida no tenim altra manera de viure". Així de rotund es mostra Tomeu Penya durant una entrevista que ha concedit per presentar el seu darrer treball. Un doble cd/dvd batejat 'Tomeu Penya. 30 anys després', enregistrat en directe i que conté cançons de tants anys sobre els escenaris.

En cap cas, diu Penya, el disc representa un punt i final a la seva carrera. Després d'haver superat un càncer, el cantant mallorquí assegura que no vol estar mai aturat,"perquè a la vida fins a l'últim alè sempre hi ha coses a fer". Penya, que es defineix com un músic de tarima, només va posar una condició sobre aquest àlbum: que fos enregistrat en directe, sense retocs.

Per què ara aquest disc?

Gairebé et diré que em van convèncer. Jo no hi estava massa d'acord, i vaig posar la condició que fossin cançons antigues i gravades novament però en directe. Ens vam posar d'acord, entenent també que fa tants anys -30- que sóc cantautor que la gent jove coneix el meu nom, però potser no m'ha sentit mai.

Per què en directe?

La gravació del directe és molt difícil, però jo sempre he estat un músic de tarima, d'estar sobre l'escenari. Això que té el directe, que si se'n va la veu... D'això, n'estic enamorat des de sempre i vaig voler que fos exactament l'actuació en directe, que no hi hagués retoc després .

Aquest disc és l'anunci d'un punt i final?

No, no. Ja estic a punt de començar el proper disc, jo sóc un animal de feina, tot el dia i la nit estic treballant. De dia 8 hores estudiant, i a la nit si estic bé, composant. De cap manera és un punt i final, és un punt i seguit. Els que hem viscut tota la vida d'això no tenim altra manera de viure. No tenim un negoci que es pugui traspassar i jubilar-te ni res d'això. Mentre tingui salut seré sobre un escenari, component i escrivint. Cada dia estic estudiant 'un instrument nou', i ara per exemple faig solfeig, després de tants anys tocant d'orella.

És un recull nostàlgic, vital...?

Més que res és un disc de balada. Té nostàlgia, i és per escoltar amb tranquil·litat i no per anar a tocar en una festa major. Algunes cançons són més animades, però en general és per moments que et puguin dur a la melancolia o a la felicitat, perquè la vida no té perquè ser trista. De cançó trista no n'hi ha cap, nostàlgica sí.

La teva proposta artística és singular en el panorama musical català. Ara abunden els artistes folk, però el teu country segueix sent una excepció...

Més que res, he estat barrejant aquest estil amb d'altres i amb això s'ha format un estil Tomeu Penya. No ha estat només country, blues o folklore, i això ho he vist repassant la meva biografia.

T'has sentit més recolzat a Mallorca o a Catalunya?

Jo vaig començar a Mallorca, però fins que no vaig venir a Catalunya, a les Balears no se'm va començar a reconèixer. Aleshores, de cop i volta, a partir de la cançó 'Mallorquins i catalans', que va ser un 'hit', a Mallorca se'm va començar a donar importància, probablement més de la que jo em mereixia. I és que com a músic he tingut molta sort a la vida. Sent un músic i un escriptor normal, en 30 anys he fet 24 discos i mils d'actuacions...

Dius que la vida t'ha tractat bé, tot i que no fa massa has superat una malaltia greu.

Quan tens aquesta malaltia et vols morir. Vaig tenir un tumor maligne en una corda vocal, i això et mata física i mentalment, i espiritualment és un desastre. Mira que n'hi ha de malalties i justament vaig tenir un tumor a les cordes vocals, amb la possibiiat de no poder cantar mai més. Hagués pogut continuar sent músic, però les meves cançons les havia de cantar jo.

Com s'afronta la vida després d'un episodi com aquest?

Fa de mal explicar, però a mesura que ho vaig anar superant poc a poc, vaig descobrir el gust per petites coses com el menjar, empassar aigua, el cel o el mar, i em van venir unes ganes de composar enormes. Coses que possiblement no hagués experimentat abans de la malaltia, o que les hagués trobades 'cursis'.

Aquesta experiència es plasma d'alguna manera en el disc?

No perquè les cançons que inclou són de molt avanç. Això sí, la cançó que dóna nom al disc està feta per celebrar aquests 30 anys de carrera a través d'una història d'amor.

Aquesta nova sensibilitat es plasmarà segurament en les lletres de les cançons que escriguis en endavant; en l'estil també?
Ara estic estudiant un estil nou, no original, però que vull fer meu. D'aquí un any o any i mig vull fer un disc nou on es plasmarà aquest estil. No serà molt original, ni amb un estil molt propi, però en escoltar les primeres notes tothom sabrà que és en Tomeu Penya. I sí, hi haurà influït molt aquesta malaltia, i també moltes altres coses que em passen actualment.

Et veus component i cantant molts anys més?

Tinc ganes d'escriure coses i de no estar mai aturat, perquè si un s'atura el pensament i el cor es rovellen, i en aquest moment et fuig la composició, les ganes de cantar i et penses que ho tens tot fet. I no és així, a la vida fins el darrer alè hi ha coses a fer.