[nointext]
L'Inspira era segurament l'últim festival d'una temporada on s'ha viscut una autèntica bombolla d'aquests esdeveniments. Però no és un festival convencional. De fet, la programació musical no deixa de ser un element més. És singular perquè demostra que és possible fer arribar la cultura a tothom i, amb només tres edicions, s'ha consolidat com a referent de festival inclusiu a Catalunya.
La visita de Natàlia Garriga, consellera de Cultura, anima a la Fundació MAP a començar a pensar en una quarta edició per al 2023. Tot i això, la situació no és fàcil. Hermínia Ordeig, directora gerent de l'entitat, admet que en l'actual context és pràcticament impossible cobrir les despeses i que és imprescindible el suport institucional. En aquest sentit, Garriga va anunciar a Ripoll la creació d'una línia d'ajudes per a cultura comunitària a les quals l'Inspira es podria acollir. “Aquesta iniciativa és un clar exemple del què anomenem drets culturals”, va assegurar la consellera.
[intext1]
[h3]Com és un festival inclusiu?[/h3]
L'Inspira de Ripoll té la missió de trencar barreres i posar la cultura, la música i les arts escèniques a l'abast de tothom, també d'aquelles persones que no poden accedir-hi a causa d'alguna dificultat.
Un dels elements diferencials és que vol donar visibilitat i normalitzar la discapacitat oferint una programació inclusiva, amb espectacles protagonitzats per persones amb capacitats diverses com el grup musical Clams, la dansa de P9, la companyia de teatre I ara què? o DJ pel Canvi. Propostes que compartien cartell amb grups punters i consolidats com els Catarres, Marcel i Júlia, Blaumut i Xiula.
L'Inspira inclu espectacles protagonitzats amb persones amb capacitats diverses. Foto: Departament de Cultura
El festival també garantia un espai i una comunicació accessibles amb l’ús de bucle magnètic, pictogrames, àudios i llengua de signes, entre d’altres. L'espai –l'antic recinte fabril de la Devesa del Pla- no tenia barreres arquitectòniques i hi havia zones on les persones amb mobilitat reduïda podien gaudir dels espectacles amb bona visibilitat. També es van oferir preus especials per a grups d’entitats del tercer sector, així com per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més, els espectacles es van programar en horari accessible, amb l’actuació dels caps de cartell, els Catarres, a les 9 del vespre.
Ser un festival inclusiu vol dir també pensar en petits detalls. En posa un exemple Hermínia Ordeig, directora gerent de l'entitat: “Part de les persones amb capacitats diferents no poden participar en una activitat tan senzilla com fer bombolles. A l'Inspira, en canvi, hi ha l'opció que ho facin amb un polsador de peu”.
[intext2]
[h3]Una Mirada estràbica emocionant[/h3]
En l'apartat musical els Catarres van exercir de caps de cartell. El públic que omplia la Devesa del Pla de Ripoll va ballar amb les cançons de Diamants, però també amb hits històrics del grup com la mítica Jenifer. També va destacar el punt final de la gira de Marcel i Júlia, grup que celebrava “tornar a casa”, ja que part dels components tenen relació amb la comarca.
Tanmateix, el moment més àlgid es va produir al migdia. Els Xiula, un grup de música familiar amb forta consciència social, van acabar el seu espectacle amb Mirada estràbica. És una cançó que Rikki Arjuna, educador social i cantant del grup, havia dedicat a la seva filla Lluna, una nena amb una malaltia molt minoritària causada per una mutació genètica. El tema, amb música de Clara Peya, és una oda als infants que surten de la “norma”. Segurament, no hi havia cap escenari millor que l'Inspira per interpretar-lo.
Natàlia Garriga, consellera de Cultura, a l'Inspira Festival. Foto: Departament de Cultura
“L'hem cantat moltes vegades i crec que no m'havia emocionat tant com avui”, explicava Arjuna a NacióDigital després del concert. Més d'una i més de dues famílies no van poder reprimir les llàgrimes per sentir-se identificats amb la lletra: “El regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d'una, / amb una mutació genètica, que de manera frenètica. / Ens ha canviat la vida d'una forma bastant poètica)”. O el moment que una nena amb síndrome de Down va aixecar el dit i va cridar un “jo” ben fort en sentir “El Biel té síndrome de Down, / mou les caderes com aquell cantant que no coneix, el James Brown”.
“Nosaltres toquem a moltes festes majors i a molts festivals, i l'Inspira demostra que aquests esdeveniments poden ser inclusius per a tothom”, va destacar Arjuna. “La pregunta que ens hauríem de fer és perquè no ho són la resta”, va afegir. “L'accés a la cultura no és només obrir portes sinó també acompanyar i el festival de la Fundació MAP n'és un clar exemple”, va concloure la consellera Natàlia Garriga.
