Abacus ha presentat aquest dimecres elss eus resultats, que suposen una xifra rècord de 143 milions d’euros, amb un creixement del negoci d’un 48% i amb perspectives magnífiques en rendibilitat. L’any anterior els beneficis van ser de 117 milions. Un escenari que permetrà impulsar nous projectes en els àmbits audiovisual, educatiu, editorial i de llibreries.
“Ha estat un any important perquè és quan hem tancat la transformació engegada fa tres anys”, ha explicat Oriol Soler, el director general d’Abacus. Soler ha recordat els orígens d’una cooperativa al servei de l’educació i la llengua, fundada per pedagogs com Marta Mata el 1968. Es tanca una etapa que també estarà marcada per la fi del mandat de la fins ara presidenta, Maravillas Rojo. “Aquest Sant Jordi serà molt bo per nosaltres”, ha assenyalat.
Soler i Clara Gómez han explicat el moment viscut per una marca que agrupa tretze segells. Té també un 13% de quota de mercat de llibreria, per damunt de forts competidors com la Casa del Libro. En el terreny de continguts, preveuen donar sortida al potencial que tenen: “Només que les editorials que venen d'Enciclopèdia recuperin quota de mercat, creixerem”, ha afirmat Soler, que també ha previst molt de recorregut en el món de l’educació, que ha de viure canvis sensibles en el futur immediat. Abacus Futur, que presideix Jaume Roures, és l’empresa de creació de continguts editorials, sorgida de l’aliança entre Abacus i Roures i serà un dels braços de creixement de la companyia.
Sobre la figura de Maravillas Rojo i qui la pot succeir, Soler ha subratllat la voluntat “transversal” d’Abacus, que vol preservar l’esperit fundacional i ser vista com a pròpia pel gruix de la societat catalana. “Hem de fer més projectes”, ha dit, i n’ha anunciat alguns: una pel·lícula important que està en marxa, en mans de Jaume Roures, sobre la figura de Carlos Mazón i que s’estrenarà el 2027, i un programa en prime time a TVE, El juicio, presentat per José Luis Sastre, sobre temes d’actualitat que seran posats a judici.
Soler també ha destacat que l’aposta per consolidar-se com a referent editorial en llengua catalana, després de la incorporació d’autors com Albert Sánchez Piñol, Kilian Jornet o Òscar Dalmau. S’ha consolidat com la xarxa de llibreries independent més gran del país, amb un vessant d’espai cultural que ha generat més de 1.400 activitats.
Pel que fa a les llibreries independents, es vol assegurar el relleu generacional de moltes llibreries creades els anys 70. En aquests moments, Abacus té 43 llibreries pròpies, però vol evitar ser percebuts com a competidor per les altres independents, que conformen “un model únic al món”. Sobre els competidors, Oriol Soler ha esmentat Amazon com “l’enemic a combatre perquè som un competidor ideològic”, una pugna que ha diferenciat de la que poden tenir amb la Casa del Libro.
En educació, Abacus ha impulsat les activitats extraescolars, amb més de 6.000 infants matriculats arreu del país, s’ha empès un projecte de biblioteques escolars, amb l’objectiu de refermar el seu component d’aliats estratègics del sistema educatiu. La cooperativa també ha creat Abacus Més com un projecte estratègic de capitalització, que ja ha acosneguit la compra de la Casa Abacus gràcies a l’aportació de 250 socis. Abacus té 1.070.000 socis de consum.
