Els dimonis són els protagonsites d''Els Pastorets' que produeix el Tricicle Foto: Josep Martin/Teatre Poliorama

Les funcions irreverents del dia dels Sants Innocents, les corrandes satíriques sobre l’actualitat, els decorats a base d’imatges del poble on es fa la representació... Els Pastorets són una altra manera d’explicar-se com a país. A Torelló (Osona), per exemple, n’han fet una versió lliure sobre el poble pel dia de la Innocentada. Es titula En Lluquet i en Rovelló s’han perdut per Torelló i els dos rabadans van a veure el naixement del Rei Carnastoltes, per comptes del de Jesús, ja que el carnaval torellonenc és molt popular. Un altre exemple és el de Rubí (el Vallès Occidental), on les corrandes solen explicar la temporada del Barça.

Aquest any, Els Pastorets també arriben al Teatre Poliorama i ho fan en una producció del Tricicle i l’escola de teatre Èolia. Es tracta d'una versió lliure del text de Josep Maria Folch i Torres, a qui uns frares caputxins li van encarregar l’obra a principis del segle XX per representar-la a la seva escola i l'autor la va enllestir en molt pocs dies. L’adaptació, que es va començar a representar el 23 de novembre i es podrà veure fins al 6 de gener, està concebuda com "una mena projecte pedagògic", segons la defineix a Nació Digital l’actor del Tricicle Paco Mir, que n'ha estat el director.

Aquests Pastorets volen seguir una línia còmica a l’estil d’Spamalot o La vida de Brian, i tenen els dimonis com a protagonistes. La Noa i en Max, uns nens del segle XXI, somien que són dos pastors de l’època del naixement de Jesús. "Satanàs i Sant Miquel són una espècie de superherois, ja que els arriben molt als nens", explica des de dramatúrgia Ana Albalat, que té 29 anys i que ve del món del disseny industrial. Després, “t’adones que Satanàs va de llest i no ho és tant, i Llucifer que sembla tonto, tampoc ho és tant”. Albalat també destaca que han fet servir el recurs que els dimonis són més mal educats i parlen malament, de manera que també hi han volgut encabir una “funció didàctica” en aquesta nova versió.

Practicar la filosofia del teatre

“Sempre s'havia parlat de fer uns Pastorets per Nadal, però aquest any el Tricicle fa temporada al Poliorama i semblava més viable fer-ho així”, explica Mir. “Vam fer un curs de dramatúrgia per transformar-los”, afegeix. Els estudiants del curset s’han encarregat del procés de creació de la nova versió del clàssic nadalenc i han ajudat a l’actor del Tricicle amb la direcció. És el cas d'Albalat: "L’experiència ha estat positiva. Veus una manera diferent de funcionar i dirigir, més professional”.

Per Albalat, allò “més interessant del procés” ha estat “anar a les funcions, prendre notes i corregir, proposar millores”. De fet aquest era un dels objectius de Paco Mir. “Quan un acaba l'escola fa una actuació de fi de curs en què tothom està molt content però s'han treballat dos mesos i la funció neix i mor aquell dia”, explica Mir. Per això, per a l'actor del Tricicle, “la gràcia d'aquests Pastorets era posar en pràctica la filosofia del teatre, dia a dia, actuar avui i demà, també, i l'altre, encara que no n’hi hagin ganes, i saber com millores, com empitjores, veure si l'escenografia o el vestit que has fet aguanta trenta dies o només un dia”.

Doble repartiment

Al projecte, del qual se’n fan 25 funcions, hi prenen part una 40 d’estudiants, del Taller de Músics, de l’Escac, postgraduats d'escenografia i vestuari. D'aquests, una dotzena són actors i van haver de passar un càsting. Hi ha un doble repartiment perquè, com diu Mir, “no m'interessava que un fos el protagonista i l'altre aguantés la llança al fons de l'escenari”. La idea era que tothom pogués practicar durant les actuacions.

“Faig de Satanàs i, a l’altre repartiment, de personatges secundaris com en Timoteu, el dimoni trompetarie i la vaca”, explica en Jordi Romero, que té 35 anys i va estudiar al Col·legi del Teatre. “El doble repartiment és molt interessant perquè veus com els teus companys treballen el teu personatge d’una altra forma, veus com el veuen”. Romero també està satisfet que hi hagi més d’una representació, ja que “a cada nova funció tenim notes diferents i anem polint molt”. I destaca que la reacció del públic també els ajuda a veure el que funciona.

Una versió més, doncs, dins la llarga tradició d'Els Pastorets, que es remunta al segle XVI amb els misteris de l’adoració dels pastors i que es va popularitzar al XIX amb En Garrofa i en Pallanga, de Serafí Pitarra, i Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, que mossèn Miquel Saurina va publicar a Vic el 1887.

Les noces de Josep i Maria a 'Els Pastorets' del Teatre Poliorama Foto: Josep Martin/Teatre Poliorama