Considerar que els grans esdeveniments de la història de la humanitat han estat condicionats per un grup selecte de persones és una de les teories de la conspiració més antigues que han existit mai. La pandèmia de coronavirus ha tornat a revifar un auge de les paranoies i les conspiracions: des de les vacunes amb xips, a l'origen de la Covid-19 passant pel Nou Ordre Mundial.

És en aquest context que tornen a aflorar les teories de la conspiració més establertes de les últimes dècades, moltes d'elles confirmades com a vàlides sense cap mena de rigor. L'escriptor, historiador i expert del Tercer Reich, Richard J. Evans, ha decidit posar fil a l'agulla amb la seva nova publicació: Hitler y las teorías de la conspiracion (Editorial Crítica).

Cinc qüestions sobre la Segona Guerra Mundial que han quallat en l'imaginari col·lectiu, en la cultura popular i fins i tot en la ficció. Des de l'origen de l'infame llibre d'Els protocols dels savis de Sion que suposadament va ser l'incentiu dels nazis per l'Holocaust, el misteriós incendi del Reichstag, la "traïció" dels jueus i els socialistes contra la República de Weimar, el vol de Rudolf Hess al Regne Unit per signar una pau entre els dos països i la teoria que Hitler va escapar del búnquer el 1945.

Cadascuna d'elles comparteix un immens nombre de seguidors que creuen fermament que són reals, establint-se una manca de documentació i rigor per part de la societat en intentar treure l'entrellat verídic de què va passar realment. El llibre dels protocols dels savis de Sion és un dels pamflets més repudiats de la història de la literatura. Evans documenta el seu origen, que no ha quedat mai provat, i revela que el document no va ser cap troballa destacada per als nazis a l'hora de culpabilitzar, assenyalar i exterminar els jueus. 

[h3]La comparativa amb la desinformació actual: tot acaba amb el nazisme i Hitler[/h3]
En una comparativa constant amb la desinformació actual que viu la societat contemporània, l'historiador britànic posa llum sobre els esdeveniments de finals de la Primera Guerra Mundial i sobre la suposada traïció a l'exèrcit alemany. La propaganda, la censura i una constant crítica irada contra tot allò comunista durant dècades va propiciar desenes de publicacions, articles acadèmics i una premsa que va afirmar, sense proves, les teories d'una punyalada. El nacionalisme extrem és un altre dels denominadors comuns que s'extreu de la majoria d'aquestes conspiracions, totes teòriques i plenes d'ínfules, amb proves falses.
 
Passa el mateix amb l'incendi del Reichstag, el parlament alemany, que en una època d'entreguerres va servir de munició per atacar comunistes, socialistes i anarquistes en l'auge dels nazis a les portes de la Segona Guerra Mundial. Al segle XXI s'han dedicat més llibres sobre la supervivència de Hitler a Argentina que en cinquanta-cinc anys anteriors. Això posa de manifest la teoria de l'escriptor Mike Godwin que el 1990 ja va augurar el futur d'internet i de les fake news: "Com més s'allarga una conversa a les xarxes i als fòrums, més probable és que s'acabi mencionant a Hitler, moment en el qual la conversa es dona per acabada".

L'auge de la ultradreta actual a tot el món requereix una retrospectiva al passat i, a través de les majors conspiracions sobre un esdeveniment tan important com la Segona Guerra Mundial, es pot generar un interessant debat: hem avançat com a societat en el fet de corroborar, comprovar i verificar teories tan sucoses? Evans respon: "Al cap i a la fi, totes aquestes teories comparteixen el fet que és igual sí són reals o no. La feina penosa de verificar-ho tot, pas per pas, no és tan cridanera com afirmar alguna cosa que sembla real i extravagant".