[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VfjoofUEcy0[/youtube]
Diversos actors queden marcats de per vida per algun paper o personatge que els ha dut a la fama de manera irremediable. En el cas de Daniel Radcliffe, aquesta situació s'accentua exponencialment, havent estat durant gairebé dues dècades el famós mag Harry Potter. En una de les trames de la saga de pel·lícules màgiques, el padrí del Harry, en Sirius Black, és empresonat per un suposat crim. Ara, però, les tornes giren completament i de manera irònica, quan és Daniel Radcliffe en la seva nova pel·lícula qui acaba empresonat.
Escape from Pretoria és el primer film del director britànic Francis Annan, on abordarà una de les situacions més problemàtiques, escabroses i inhumanes de finals del segle XX: l'Apartheid a Sud-àfrica. Radcliffe interpreta a un pres polític blanc del país, en Tim Jenkin, que és engarjolat al costat d'un altre activista per l'abolició de la segregació, Stephen Lee. Un altre actor de la saga Harry Potter, Ian Hart (qui interpretava el professor Quirrell a La Pedra Filosofal), forma part del repartiment britànic del film.
Junts hauran d'intentar escapar del centre penitenciari, envoltats d'un context profundament racista. La pel·lícula, amb una forta càrrega política, tal i com es pot veure en el tràiler, està basada en fets reals i ha rebut els consells i les indicacions dels presos polítics de veritat que van estar engarjolats a les presons de Sudàfrica.
VÃDEO Harry Potter es converteix en Sirius Black: el nou film carcerari de Daniel Radcliffe
"Escape from Pretoria" aborda com dos presos polítics a Sud-àfrica intenten escapar d'una presó marcada per l'Apartheid
ARA A PORTADA
Publicat el 17 de desembre de 2019 a les 13:55
Et pot interessar
-
Cultura «La literatura catalana s'ha evadit molt de la realitat»
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes
-
Cultura Mor Eduard Carbonell, exdirector del MNAC
-
Cultura «Les rondalles no només plasmen una història, sinó també una llengua que no està tan adulterada»
-
Cultura «En llengua, Barcelona pot acabar com Perpinyà»