Verdaguer: «Dauder va ser una persona lluitadora fins al final»

El director de cinema estrena el documental 'Jordi Dauder, la revolució pendent'

Publicat el 07 de desembre de 2012 a les 16:22
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=j8FGOR7s9I4[/youtube]

Aquest llarg cap de setmana ha arribat al Cinema Girona de Barcelona el documental 'Jordi Dauder, la revolució pendent', dirigit per Antoni Verdaguer, un treball que recull la trajectòria professional i personal de l'actor Jordi Dauder, mort al setembre del 2011. El gruix de la pel·lícula el conforma una entrevista que Verdaguer li va fer pocs mesos abans de la seva defunció i es completa amb un seguit d'intervencions d'una trentena de personalitats que el van conèixer i van treballar amb ell.

El documental, que es va preestrenar a la 18a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya a Lleida el passat mes de març, és doncs el retrat d'un home que, segons Verdaguer, “va ser una persona compromesa i lluitadora fins al final”. El director -que actualment treballa en el projecte 'Quan convé seguem cadenes'- li va fer, a mitjans del 2011, una entrevista en profunditat -que forma part d'un projecte de crear una “memòria audiovisual de Catalunya”- en la que es repassa la seva vida com a actor, “però també com a home compromès políticament i militant de totes les causes”.

El documental, que té el valor afegit que es tracta de l'última entrevista que Dauder va concedir, és també segons el director el retrat d'una generació “bastant desencantada”, els homes i les dones de setanta anys que “van néixer durant la guerra civil, que van patir la dictadura, l'exili interior o exterior, i que van veure que la transició no era el que esperaven”.

A més, una trentena de personalitats que van relacionar-se amb Dauder -des de Lluís Llach fins a Calixto Bieito, passant per Josep-Lluís Carod-Rovira, Ferran Mascarell, Ken Loach o Ventura Pons- posen el contrapunt a la vida de l'actor, un home que pocs mesos abans de morir, “víctima d'un càncer terminal i amb cadira de rodes”, encara va donar suport “al moviment dels indignats de la Puerta del Sol de Madrid”, ciutat on va residir els últims anys de la seva vida.