"Una de les primeres formes de poesia s'haurien de datar l'any 1974", afirmen, entre somriures. "El control de la pilota dels holandesos durant els primers minuts de l’Alemanya-Holanda a la final del Mundial van ser pura poesia", confirmen ambdós, palesant la seva gran afició al futbol. De fet, el duet es fa dir Dos Cuervos en al·lusió al nom que reben els hooligans del club argentí San Lorenzo, del qual són seguidors. De futbol, però, no se’n parlarà al recital d'aquest divendres, almenys no de manera tan directa, atès que els poemes que llegiran són "molt durs i tristos". La poesia, en aquest sentit, "pot ser una manera de digerir la vida", assenyala el popular actor.
Tot i que es coneixen de fa uns quants anys i han compartit escenes en la pel·lícula Jauja, Casas i Mortensen és el primer cop que s’uneixen per protagonitzar un acte d’aquestes característiques. "Quan vam presentar la pel·lícula al festival de Canes, molts periodistes ens preguntaven pel significat perquè no s’entenia res. S’ha de treballar més la part intuïtiva i no tant el que marqui la raó. Amb la poesia passa el mateix: arriba o no arriba", comenta Casas.
La faceta d’actors, contràriament al que es podria pensar, consideren que no els jugarà a favor. "Quan escrius i recites t’has de pensar fora de la poesia. La idea és no tenir que actuar perquè et converteixes en esclau. Ens hem de desmarcar com si estiguéssim en una conversa amb amics. Si aconseguim això serà ideal", rebla Casas.
"Pensar diferent incomoda"
La parella ha deixat entreveure altres motius de preocupació més enllà de la poesia com l’auge de l’extrema dreta. "Durant molt temps va haver un treball teòric per fer veure que no existia la dreta o l’esquerra. Per a mi –explica Casas– la dreta és la naturalesa, hem de morir per preservar l’espècie. L’esquerra, en canvi, intenta protegir els dèbils. A Argentina, abans havia una dreta light i ara és de veritat".
L'actor Viggo Mortensen, el tinent d'alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, i el poeta Fabián Casas Foto: ACN
Mortensen, per la seva banda, s’ha pronunciat sobre la necessitat de tenir opinió pròpia. "Pensar diferent incomoda, però no ens hem de deixar dominar per les ideologies. Penso en Albert Camus, per a ell no va ser fàcil dir als anys 50 que el que feia Stalin era similar als actes dels nazis". En aquest sentit, els poetes consideren que el que no agrada també diu molt de cadascú. "El confort ens debilita, hem de qüestionar-nos-ho tot i fer micropolítica en el nostre dia a dia", subratlla Casas.
Mortensen s’atreveix amb el català
El poliglot actor ha confessat que escriu, sobretot, en castellà. "Hi ha alguna cosa en les llengües llatines que fa que em surtin més idees però a la vegada comporten una trampa i és que caus més fàcilment en el sentimentalisme", ha explicat. De l’anglès, per altra banda, li interessen els girs que li permet fer.
Però la confessió més rellevant ha versat sobre la composició d’alguns versos en català perquè li "interessa entendre" la llengua. Així ho ha demostrat quan ha mencionat la poeta Maria Mercè Marçal com una de les últimes autores llegides. "Els poemes en català no entren en la llista de l’onze inicial. Un parell d’ells estan convocats però no sé si sortiran a jugar al recital", assegura. Aquesta divendres a la nit ho podrem comprovar.
