Vicenç Villatoro és des de fa unes setmanes el nou director de l'Institut Ramon Llull (IRL). L'escriptor i periodista avança que una de les prioritats de la nova etapa serà prestar especial atenció a l'Estat, on la cultura catalana ha de ser "present i visible". Villatoro constata el "rebuig" que pateix el sector per una "imatge falsa" a nivell estatal que és com una "cultura d'hivernacle" mantinguda "estrictament" pel suport públic. "El prejudici existeix i l'hem de combatre", ha constatat. El director de l'IRL avança que mantindrà les delegacions a l'estranger i constata que 'en una conjuntura favorable' seria bo obrir-ne de noves a l'Amèrica Llatina o la Xina.

En quina situació s'ha trobat l'Institut Ramon Llull?

"Crec que té una bona màquina, té una experiència bastant consolidada, que la gent que hi treballa coneix bé la feina i el món al que s'adreça. L'he trobat en un període de canvi, per tant, havent-lo d'adaptar en unes noves circumstàncies polítiques, en una nova adscripció al departament de Cultura i amb un horitzó pressupostari diferent. I per tant, un canvi important en la seva direcció. Però com a eina m'ha semblat eficient i útil."

La prioritat és la internacionalització. Com s'aconsegueix?

"La internacionalització no és només sortir fora, sinó ser en el món. Pensar que l'àmbit de la teva actuació no és estrictament el teu àmbit lingüístic ni de tradició cultural sinó que és el món. Internacionalitza-se vol dir que hi hagi els mecanismes perquè la gent et senti i et vegi, i perquè tu vegis i sentis els altres. Com es fa? El què hem de construir és que a la taula on es discuteix la cultura del món, els debats dels nostres temps, una taula on hi seuen les cultures no els estats ni els continents, la cultura catalana hi tingui una cadira. Però aquesta gran taula de les cultures fet, és el resultat de moltes taules petites i sectorials. El que hem d'intentar és que la cultura catalana estigui asseguda a la taula gran i els seus agents a les taules petites."

I, seguint amb el símil, com fer que et convidin a aquest àpat?

"Cal fer deus coses. D'una banda, construir una imatge de marca de la cultura catalana que permeti estar amb les altres i, de l'altra, promoure capil·larment la presència d'agents culturals catalans en aquestes taules. I una cosa va lligada amb l'altra. La cultura catalana necessita situar-se en el món darrera de referències que ja existeixen: Miró, Dalí, Gaudí..., és a dir, productes d'una matriu cultural."

Això és difícil per a cultures sense estat?

"Una cultura sense un mínim poder polític favorable ho té molt difícil en el segle XXI però la cultura catalana té alguns instruments. En aquest sentit, projectar-se com a cultura té avantatges i possibilitats que fan que no estiguem més mal situats que altres cultures amb estat. A la taula de les cultures s'hi pots seure si tens una cultura i si té prestigi, creativitat. És un àmbit en el que ens podem moure amb comoditat amb uns certs mecanismes públics a favor."

Com notarem que hem tingut èxit?

"Crec que hem de modificar alguns dels índex d'avaluació que fem servir. Sovint utilitzem els quantitatius que són informatius però insuficients. Quins serien els indicis d'una presència catalana? Jo crec que serien sectorials, el reconeixement. La cultura s'ha de mesurar en termes quantitatius però també de prestigi. L'assoliment de prestigi a l'exterior té un rebot a l'interior. Fins i tot al seu mercat interior, la cultura catalana, i en part la cultura en llengua catalana, té una demanda de prestigi."

Ens falta autoestima?

"Ens falta prestigi i sí, pot ser que ens falti autoestima i un factor ordenador, una certa estructuració de la nostra oferta cultural. Tinc la sensació que hi ha oferta cultural per a tothom, però que no sempre es troba amb la demanda. Ens falten els mecanismes d'intermediació i de prestigi que fa que cada producte connecti amb el públic que li correspon."

Des de l'Estat, s'ha estat injust amb la cultura catalana?

"Sí que hi ha hagut un tractament injust històricament. Hi ha una mena de rebuig o de recel amb tot el que procedeix de la cultura catalana. Hi ha la imatge falsa de la cultura catalana com una cultura d'hivernacle que es manté estrictament pel suport dels poders públics i que no seria capaç de sobreviure a la intempèrie del mercat. Això no és cert. No és més subvencionada que altres però la imatge fa que alguns consumidors de cultura pensin que el que procedeix d'aquesta cultura és d'una naturalesa inferior perquè neix d'un terreny hiperprotegit. És un plantejament errat que porta a un menysteniment de la cultura catalana. És un prejudici que existeix, no sé si és unànime, però l'hem de combatre."

Tenim molts deures per fer fora de les fronteres catalanes, doncs.

"Sí, i serà una de les novetats en les prioritats en la nova etapa de l'IRL, l'atenció molt gran a l'Estat. Perquè la funció de l'IRL no és arreglar el contenciós Catalunya-Espanya en termes polítics, ni fer pedagogia, sinó projectar la cultura catalana fora, i el primer fora és la resta de l'Estat, on necessitem ser-hi presents i visibles. Per tant, té sentit incrementar les actuacions a la resta de l'Estat."

L'Himne de la pau de Pau Casals hauria de ser l'oficial de l'ONU?

"És una decisió de l'ONU que no és segur que vulgui prendre. Jo n'estaria encantat i si fos així s'hauria de fer una celebració important, no sé si aquí, a Palma o on sigui. Però no sé si l'ONU té aquesta voluntat. El que hem promogut i transmès des d'aquí és l'interès del govern andorrà i espanyol per instar les Nacions Unides a adoptar aquesta possibilitat, però les autoritats són reticents no a aquest himne sinó a tenir himne i això ens porta a una certa perplexitat."

L'esperança és l'últim que s'ha de perdre.

"S'intentarà des dels estats, que són els interlocutors naturals de les Nacions Unides, però si l'ONU no té la voluntat de fer-ho és difícil. Ara bé, s'ha d'intentar segur."

Com es compaginaran les prioritats de l'IRL en un moment de retallades?

"Tota retallada és dolorosa i a la societat catalana li semblaria estrany si es demana un esforç al conjunt dels sectors per controlar la despesa i la cultura en queda al marge. Crec que des del propi món cultural hem de procurar que el nostre discurs contra la retallada no sigui interpretat ni com la defensa d'una cosa supèrflua ni com la defensa d'un interès gremial. Hem de senyalar que més enllà d'això es posa en perill el bé comú, i per tant cal marcar una ratlla."

La cultura catalana es visibilitza a l'exterior a través de delegacions. En falten?

"Sempre en faltarien i per tant, la nostra posició és que ara hem de mantenir les que tenim. En conjuntures favorables seria bo incrementar-les. Hem de fer un dibuix realista: saber quins espais tenim una relació permanent o en voldríem tenir com és l'Amèrica Llatina o la Xina i els països emergents, bé, un lloc natural ser-hi present. En alguns casos ho podrem fer a través d'oficines noves, en alguns a través d'oficines d'altres que ens ajudin. Ara tenim quatre oficines i la xarxa és útil. Les defensarem com a prioritat."

Es podrien incrementar al llarg d'aquest mandat?

"No hi ha un pla concret en aquest sentit, hi ha potser complementarietat. Si s'obrís una cosa nova en algun lloc on no hi és, ens ho podríem plantejar a nivell conjunt, per exemple amb l'ICIC o amb el Departament de Cultura, però no necessàriament serà un creixement de les oficines en el seu format actual. No hi ha un pla perquè no coneixem el pressupost de l'any en curs. És molt difícil fer planificacions a dos o tres anys vista.

A través de l'IRL, Catalunya i Balears s'interrelacionen prou?

L'objectiu explícit de l'IRL no és el mercat interior, sinó compartir les exteriors, el que passa que implícitament es produeix aquest efecte de proximitat. Quan en un programa de cultura catalana hi ha grups de Catalunya i les Balears, hi van junts, i hi ha intercanvi. En alguns àmbits, i això el IRL hi pot fer poca cosa, no és fluïda la producció cultural entre els dos territoris. I això és una mancança important i en el món editorial és visible. Una editorial balear no té sempre una visibilitat que mereixeria pels nivells de producció."

I amb el País Valencià, s'intentarà millorar les relacions?

"És crear-les, pràcticament. Amb les institucions del País Valencià no és que no hi hagi relació però jo crec que seria desitjable una relació institucional més fluïda i això és difícil que es produeixi de cop i amb un gran pronunciament, i menys en períodes electorals. Però jo crec que és possible treballar en petits projectes que aconsegueixin a València el mateix que s'ha aconseguit a les Balears que és tenir una presència que no remet a debat ideològic sinó pràctic. I hi ha una sensació d'utilitat del Llull. Si aconseguíssim generar aquesta sensació d'utilitat i traslladar el debat ideològic al pràctic, tindríem un terreny lent però amb horitzó de treballar al País Valencià també en un sentit diferent però no menor amb Aragó."

Serà complicat?

"Serà llarg i demanarà gradualisme que ajudi a establir confiança. Cadascú té dret a tenir les pròpies posicions ideològiques però hi ha un àmbit cultural en què la col·laboració és possible i favorable a tots. El Llull reforça quan aconsegueix sostreure l'aspecte ideològic d'alguns dels debats. Hi ha debat Catalunya-Espanya, però el Llull ha de tenir presència espanyola perquè és un mercat que ens és pròxim i ens interessa. Hi ha un debat sobre l'estat i la Generalitat i sobre repartiment de poders, sí, però l'Institut Cervantes el paguem també els catalans, i si fem veure que no existeix i ens inventem una cosa per fer el mateix, l'estem pagant dues vegades. El debat ideològic és legítim però el Llull n'ha de viure una mica al marge."