Cada any, quan el Carnaval s'acaba, se celebra una de les tradicions més curioses i simbòliques de Catalunya i l'Estat: l'enterrament de la sardina. Aquesta celebració, que es duu a terme a diverses regions com Madrid, Múrcia i les Illes Canàries i marca la fi de la festa carnavalesca i l'entrada a la solemnitat de la Quaresma, iniciant el cicle de reflexió i recolliment que precedeix la Setmana Santa.
L'enterrament de la sardina paròdia un seguici fúnebre on es pot trobar els participants vestits de dol, acompanyant una figura simbòlica en forma de sardina, la qual és finalment cremada o enterrada. Aquesta cerimònia conté un toc d'humor irònic, ja que a través de la “mort” de la sardina se simbolitza la fi de l'alegria desbordant del Carnaval i l'arribada de temps més seriosos i tranquils.
Un acte ple d'història i simbolisme
Encara que la festivitat se celebra majoritàriament el Dimecres de Cendra, en alguns llocs com Múrcia, té lloc després de la Setmana Santa, cosa que representa el triomf del senyor Carnal sobre la senyora Quaresma. En aquests casos, l'enterrament de la sardina es converteix en una festa plena de foc, carrosses i criatures mitològiques, culminant amb la crema d'una sardina gegantina, acompanyada de focs artificials.
El simbolisme darrere aquesta tradició és clar: enterrar el passat, els excessos i les baules del Carnaval, per donar pas a la sobrietat i la reflexió de la Quaresma. Aquesta és una metàfora de la transformació social, un moment de transició que convida la comunitat a deixar enrere la gresca i a preparar-se per al que vindrà.
Origen i actualitat
L'origen d'aquesta tradició és incert, però hi ha diverses teories sobre això. Una de les més conegudes explica que durant el regnat de Carles III de Borbó, un carregament de sardines va arribar a Madrid en mal estat i, tement per la salut dels habitants, el rei va ordenar enterrar-les a la ribera del riu Manzanares. Als madrilenys els va semblar tan peculiar la situació que van decidir fer una paròdia de seguici fúnebre, cosa que va donar principi a la celebració. Una altra teoria vincula el seu origen amb el ministre Jerònim Grimaldi, anomenat “la sardina”, que va ser acomiadat pel poble en una mascarada carnavalesca just abans de la Quaresma.
Tot i la seva antiguitat, aquesta festivitat continua essent una celebració vigent que manté la seva essència festiva i simbòlica a moltes parts d'Espanya. Aquest acte, ple de significat, ens convida a reflexionar sobre la dualitat entre la llibertat i l'orde, i sobre com, en els moments de canvi, la comunitat es reuneix per deixar enrere l'excessiva diversió del Carnaval i encarar un període de recolliment i serenitat.
