Xavier Mariscal: «Està molt bé que el 1992 en Cobi ja fos de gènere no binari»

"Cobi, la mascota més genial, viu a prop del mar, a Barcelona". Així començava la famosa cançó dels dibuixos animats que protagonitza la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. En Cobi -un gos d'atura bidimensional, bípede i ataronjat- és un símbol de la transformació i l'obertura de la ciutat al món. Poques vegades una generació ha estimat tant un peluix. ​Trenta anys després, el seu dissenyador, Xavier Mariscal, entén que caldria aplicar-li alguns retocs perquè sigui representatiu de la nova societat catalana "mestissa i plural". "Està molt bé que el 1992 en Cobi ja fos de gènere no binari", diu somrient en conversa amb NacióDigital.

La figura d'en Cobi és recordada per la revolució que va suposar pel seu disseny avantguardista i trencador. El doctor, professor i coordinador de grau universitari d’Arts i Disseny de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Escola Massana, Francesc Morera, analitza que va ser una "aposta radical" que va aconseguir captar a la perfecció "l'ànsia per sortir al món i remodelar la ciutat", amb un tipus fresc de dibuix contracultural. La mascota és una de les icones d'aquells Jocs Olímpics i va saber representar la seva filosofia.

"No volia ser trencador, però sabia que a molta gent li semblaria ridícul", diu Mariscal a aquest diari. El dibuixant afirma que va valorar molt positivament el rebuig inicial de la societat, perquè "és una fase natural de qualsevol procés de canvi". Després que el jurat li tombés la primera desena de propostes de mascota, va optar per humanitzar un gos d'atura, un animal intel·ligent i representatiu de la societat catalana. Calia escapar de les típiques representacions planes i congelades, argumenta Mariscal quan és interpel·lat. El pintor, dissenyador i dibuixant de còmics va crear un personatge amb múltiples emocions, "inclús deprimit", amb diverses expressions, gestualitats i vestimentes.

"La idea era que en Cobi no fos el número u en res, sinó que practiqués tots els esports pel simple gaudi", detalla Mariscal. El seu posat vulnerable i la seva panxa de nadó li van permetre transmetre aquesta imatge a la perfecció. "Acabava de tenir un nebot i la seva panxeta em generava molta tendresa", recorda el dibuixant. "La idea era que representés el ciutadà català mitjà, amant del pa amb tomàquet, el fuet i la cervesa", apunta Mariscal.

L'investigador i docent del Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual de la UAB, Nicolàs Lorite, ha estudiat en profunditat la revolució en la comunicació que van suposar els Jocs. Destaca el gran impacte mundial de l'esdeveniment i la seva estètica, amb en Cobi com a bandera del trencament i la modernització estilística. "El Japó i el món oriental en general se'n van enamorar", afirma.

Tindria en Cobi el mateix èxit al 2022?
"És normal que les noves generacions no se sentin tan interpel·lades per la figura d'en Cobi, passa amb totes les icones", analitza el doctor, professor i coordinador de grau universitari d’Arts i Disseny de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola Massana, Francesc Morera. Els logotips tenen un cicle de vida que passa per un punt de màxima acceptació -en el cas d'en Cobi, durant la celebració dels Jocs-, una baixada -els anys posteriors- i el desfasament o la convivència amb l'actualitat, depenent del cas. Morera justifica que la mascota olímpica no s'ha redissenyat per a adaptar-se als nous temps perquè representa un producte que ja no es comercialitza.

Mariscal coincideix amb l'anàlisi. "Gràcies a Déu, la societat evoluciona i ara som un poble divers i plural", valora. En aquesta direcció, entén que una mascota que representi la ciutat de Barcelona ha de ser "mestissa, tenir tatuatges i de sexe ambigu". "Per això, l'hauria de dissenyar la nova fornada de joves, en comptes de mi, que tinc 72 anys", confessa. Això no obstant, Mariscal està treballant en diversos NFT gratuïts d'en Cobi, "completament evolucionats i passats de voltes". També està acabant d'enllestir una pel·lícula documental d'animació en la qual està treballant des de fa tres anys, de la mà del reconegut director Fernando Trueba.

La creació del gos d'atura més estimat de Catalunya va suposar l'eclosió del disseny d'autor. Ara, explica Francesc Morera, el gremi tendeix a un disseny "més científic", de base sociològica. Costa d'imaginar, però, que una mascota pugui aconseguir representar els valors, la personalitat, i les voluntats de la societat catalana de la manera que ho va fer en Cobi, la icona més entranyable de Catalunya.