Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, 1959) és fotògraf i escriptor, dues dedicacions que mostren una ànima inquieta i observadora, atenta sempre al detall. A partir d'aquest dimarts, també és el guanyador del XXI Premi Nèstor Luján 2017 amb la novel·la L'homenatge (Columna), que tracta sobre el moviment modernista. Un dels al·licients de la novel·la és el Cau Ferrat de Sitges de l'any 1931 com a context principal.
Conegut com a autor de novel·les històriques, confessa que és a partir de Les veus del Liceu va veure clar que volia escriure "sobre moments concrets històrics que poden contenir el que podia ser tota la història" en general. En aquest sentit, Trigo confessa que feia temps que volia escriure una novel·la sobre el modernisme, fins que li va arribar la història de Lluïsa Denís i com, quan mor el seu marit –Santiago Rusiñol– ha de donar les claus del Cau Ferrat a l'ajuntament, que el convertirà en museu. "Aquesta història em va semblar un moment d'inflexió històric, perquè significava que el moviment ja era matèria de museu".
Conegut com a autor de novel·les històriques, confessa que és a partir de Les veus del Liceu va veure clar que volia escriure "sobre moments concrets històrics que poden contenir el que podia ser tota la història" en general. En aquest sentit, Trigo confessa que feia temps que volia escriure una novel·la sobre el modernisme, fins que li va arribar la història de Lluïsa Denís i com, quan mor el seu marit –Santiago Rusiñol– ha de donar les claus del Cau Ferrat a l'ajuntament, que el convertirà en museu. "Aquesta història em va semblar un moment d'inflexió històric, perquè significava que el moviment ja era matèria de museu".
Xulio Ricardo Trigo és escriptor i fotògraf. Ha publicat més d'una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen Després de l'oblit, Els secrets de la reina, El somni de Tàrraco o Les veus del Liceu. Ha guanyat premis com l'Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol, entre altres. Col·laborador habitual dels mitjans, ha treballat a El Temps, el Diari de Barcelona, El Punt Avui o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com a autor i com a traductor.
Interior del Cau Ferrat Foto: Museus de Sitges
El Premi Nèstor Luján, l'únic de novel·la històrica en català
El Premi Nèstor Luján vol potenciar el gènere de la narrativa històrica en llengua catalana, i acumula en el seu catàleg llibres com El càtar proscrit (2016), de Jaume Clotet; Temps de família (2015), de Tània Juste; La rosa entre els llops (2014), de Joaquim Molina; Conspiració a Tàrraco (2013), de Jordi Solé; Bon cop de falç (2011), d’Andreu González i Ramon Gasch; o Intrigues de palau (2006), de Maria Carme Roca; entre altres.
El guardó de Novel·la Històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics, i és el primer i únic premi de novel·la històrica en català. La dotació del premi és de 4.000 euros i compta amb un jurat format per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Glòria Gasch.
El guardó de Novel·la Històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics, i és el primer i únic premi de novel·la històrica en català. La dotació del premi és de 4.000 euros i compta amb un jurat format per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Glòria Gasch.
