Deixar en silenci tota una sala plena de periodistes i crítics de cinema al Festival de Sitges no és cap tasca fàcil. Però Mantícora, de Carlos Vermut, ho va aconseguir aquest passat setembre. Una de les responsables d'aquesta magnífica pel·lícula i de les reaccions que va provocar (inclosa la nostra) és Zoe Stein (Barcelona, 2000), nominada a Millor Actriu Revelació als Goya 2023 per la seva immensa interpretació en el film de Vermut. Amb tota una joventut dedicada al teatre, a les produccions audiovisuals i a trobar el seu camí com a actriu, triomfa en el seu primer llargmetratge en cinema, Mantícora.

Stein és un exemple més del talent interpretatiu que surt de l'audiovisual català, en la producció de projectes que tenen repercussió estatal i fins i tot internacional. Descoberta per Carlos Vermut i el seu equip gràcies al curt Forastera (projectat a Cannes), entra per la porta gran de la indústria cinematogràfica espanyola amb el reconeixement dels Goya, les nominacions als Premis Feroz i els aplaudiments de la crítica. 

- Mantícora va ser un èxit al Festival de Sitges i, ara, nominada a quatre premis Goya, inclòs el seu a actriu revelació. Com es gestionen les emocions?

- Encara estic molt emocionada. És una gran sensació, veure com han valorat la feina que hem fet. És felicitat, el que sento. Tothom coneix els Goya. Fa molt de temps que els segueixo, des de ben petita, quan vaig decidir que volia ser actriu, i és un gran somni poder entrar a la indústria... Tenir aquesta visibilitat, ser reconeguda per la meva feina i la meva passió, és molt bonic. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Mo462daEhgA[/youtube]
[blockquote]No estem acostumats a un cinema que ens fa trontollar la nostra posició d'estabilitat com a espectadors[/blockquote]
- A més, arribar i moldre, en el seu primer llargmetratge.

- Sí, és el primer que faig en cinema. Havia fet petites coses, o curtmetratges, de més petita.

- Com arriba a formar part d'aquest projecte de Mantícora? 

- El meu representant va rebre una trucada perquè jo fes el càsting de la pel·lícula. Tot sorgeix perquè Carlos Vermut em va veure actuar en un curtmetratge, Forastera [nominat a millor curt als Gaudí de 2020] perquè es va projectar a Cannes. Va sorgir així. Només pel fet de presentar-me al càsting per mi ja era increïble. 

- L'actuació del seu personatge és de categoria, però també una protagonista complexa. Com va preparar aquest paper en un film tan difícil?

- No vam fer ni assajos abans del rodatge. La construcció del personatge es va anar desenvolupant quan rodàvem la pel·lícula. Vaig connectar molt bé a nivell interpretatiu amb el Nacho i, a sobre, tenir allà present Carlos Vermut en la direcció perquè sap molt bé el que vol, em va permetre construir el meu món, els matisos, tot. Ell sap molt bé també l'atmosfera que vol i això ajuda. Així va sorgir la Diana, el procés va ser preciós.

- Hipnòtica, incòmoda, fins i tot violenta. Amb aquests adjectius hem arribat a valorar Mantícora. Ho comparteix?

- Depèn de quina de les visions. La majoria de les crítiques o valoracions que he llegit o m'han comentat em semblen molt encertades. Ara bé, no crec per res del món que sigui violenta. Pot ser incòmoda, però no estem acostumats a un cinema que ens fa trontollar la nostra posició d'estabilitat com a espectadors. El cinema també existeix per fer-nos pensar, per produir-nos incomoditat. En aquest cas, la pel·lícula és molt sensible, sobre el tema en el qual gira la trama. 

[blockquote]Que una pel·lícula catalana com Alcarràs guanyés la Berlinale és una bogeria[/blockquote]
- Mantícora posa sobre la taula els monstres que conviuen amb nosaltres en societat. Palpava aquest element a l'hora de construir el personatge?

- Sí i no. Quan estàs immersa en la història no hi havia un constant recordatori del tema que estàvem vivint en la pel·lícula. Jo ho vaig viure al voltant de la Diana, de cada seqüència. Després, veient la imatge completa de les escenes o de tot, sí que era conscient del tema de la monstruositat, però en cap moment em va condicionar a l'hora de fer el meu personatge. 

- Ha de ser molt complicat treballar amb un tema tan delicat com el d'aquesta pel·lícula, no?

- De difícil, ho és. Sempre que abordis una trama o un tema tabú socialment ja és complicat de per si, tirar endavant la pel·lícula. És difícil, però també és possible, com hem pogut comprovar. L'art també està per generar continguts que ens puguin fer incomodar, també per fer-nos pensar. Quan se surt de veure Mantícora tothom està rumiant o en un debat constant. Aconseguir això ja és un regal.

- Que espereu de la pel·lícula per part del públic?

- Jo sé al 100% que és una gran pel·lícula. Soc conscient que no és per a tot el públic. No crec que a tothom li agradi veure un film així, i és totalment vàlid. Mantícora no és un entreteniment i ja està, com molta gent que va al cinema a distreure's. Encara que aprofito per fer una crida a la gent perquè vagi més a les sales i així poder diversificar: un dia una pel·lícula més per passar l'estona i un altre veure projectes com Mantícora. 

- Forma part d'aquesta pedrera catalana de l'audiovisual. Com viu la situació actual de la nostra indústria?

- Observo el que està veient tothom. El cinema està revivint, està sorgint gent molt creativa, també des de Barcelona, on conec molta gent que està tirant endavant projectes potents. El cinema català i espanyol d'aquest any és increïble. Tant de bo que duri molt més i que els projectes avancin, perquè aquí tenim un cinema molt bo. Que una pel·lícula catalana com Alcarràs guanyés la Berlinale és una bogeria. Que aquests èxits signifiquin més inversió, que els artistes tinguin més veu i puguin fer molt més, també des de l'audiovisual català. 

[blockquote]Jo sé al 100% que Mantícora és una gran pel·lícula. Soc conscient que no és per a tot el públic. No crec que a tothom li agradi veure un film així[/blockquote]

- Nominació als Gaudí?

- No ho sé. Tant de bo, jo seria molt feliç perquè m'ho he treballat moltíssim, fa molts anys que estic pencant, fent projectes i tirant endavant. Estaria molt agraïda. Però mai se sap i no em vull fer gaires il·lusions.

- Ara que ja ha entrat a la indústria per la porta gran, podem esperar algun projecte en un curt termini?

- A principis de 2023 sortirà una sèrie, La chica invisible, on soc protagonista amb Dani Grao. Basada en una novel·la, aquest thriller estarà disponible a la plataforma Disney+. I fins aquí puc parlar. 

[noticia]242825[/noticia]
[noticia]240432[/noticia]
[noticia]217699[/noticia]
[noticia]240081[/noticia]