L'informe PISA 2025 certifica el declivi generalitzat del nivell dels estudiants. La tendència ja no era bona en els darrers informes, amb una clara baixada en la competència lectora, i l'anàlisi d'enguany ha acabat de confirmar la davallada de l'alumnat. Espanya ha obtingut els pitjors resultats de la seva història en les diferents competències que analitza l'OCDE: ciències, matemàtiques i lectura. Catalunya, per contra, sí que milloraria els resultats i se situaria per sobre la mitjana espanyola i europea, però a causa de l'elevada taxa d'exempció, molt superior al topall fixat pels organitzadors, ha quedat exclosa de l'informe internacional. Sí que comptabilitza a l'informe ministerial, que han inclòs les dades dins les mitjanes espanyoles perquè Múrcia també ha superat el nombre màxim d'alumnat exempt de fer les proves.
La radiografia de les PISA és clar: els estudiants han perdut el gust per la lectura i, de retruc, la seva competència lectora s'ha vist molt ressentida, situant-se en el nivell més baix de la història de les proves. Malgrat que l'estudi de l'OCDE no extreu conclusions fermes, aquesta és la tesi que esbossen els experts consultats per Nació. "És evident que PISA mostra un empitjorament generalitzat de la capacitat lectora a tota l'OCDE", argumenta Elena Sintes, cap de projectes de recerca d'Equitat.org -la rebatejada Fundació Bofill. Aquí és on principalment posen el focus els especialistes, ja que és l'element troncal que influeix després en el nivell de l'alumnat en matemàtiques i competència científica. "Tots els sistemes hauran d'introduir mesures al respecte", augura Sintes.
Entrant en matèria lectora, Catalunya registra 473 punts i seria l'autonomia amb millors resultats si no fos per la incidència en la mostra. Sense tenir en compte Catalunya, Astúries obté la puntuació més alta (471) i Melilla novament la més baixa (379). El resultat d'Espanya és 451,23 punts per sota dels 474 obtinguts en l'informe del 2022 i 45 menys dels 496 del 2015. Pel que fa al rendiment espanyol, la davallada és ininterrompuda en els darrers anys, però s'accentua en les últimes proves. En el cas de l'OCDE, aquesta tendència a la baixa va més tard. En clau internacional, els tres països amb millors resultats en relació amb la lectura són el Japó (503 punts), Corea (501) i Irlanda (500). El 2022 eren els mateixos països, però amb Irlanda encapçalant el rànquing. Malgrat mantenir-se al capdavant, la puntuació ha estat gairebé quinze punts més baixa en tots tres casos.
La dada preocupant no és, per se, el nivell lector de l'alumnat, sinó la seva baixa predisposició lectora. D'acord amb les dades de l'informe, l'alumnat espanyol registra una gran caiguda en la voluntat de llegir en tots els grups socioeconòmics del país, però ho fa de forma més accentuada que la mitjana de l'OCDE. Ara bé, mentre que en bona part dels països analitzats això s'amplifica més en els estaments socioeconòmics més baixos, a l'estat espanyol qui més ressentit surt és el grup més benestant. En xifres, el rendiment mitjà espanyol de lectura -vinculat a la predisposició- cau 33 punts en l'estat socioeconòmic més elevat, mentre que a la mitjana de l'OCDE cau 12 punts.
L'auge de les pantalles i les xarxes socials
No hi ha una sola causa que expliqui la davallada general del nivell de lectura dels estudiants. Així i tot, Francesc Pedró, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director de l'anuari d'Equitat.org, considera que bona part de la "desafecció" de la lectura profunda respon a "l'embranzida" de la digitalització i les pantalles, l'auge -i la consolidació- de les xarxes socials i la irrupció amb força de la intel·ligència artificial: "Hi ha una desafecció amb la lectura reposada, profunda, que no ha estat prou compensada a les escoles", argumenta Pedró, que creu que l'accés a la tecnologia de l'alumnat amb més avantatge social repercuteix en la baixada de la voluntat de llegir. "Això també influeix en el fet que donen respostes més precipitades. És una mostra del món que estem construint", assevera Sintes.
En aquesta línia, el professor de la UPF recorda que als instituts catalans, des del curs passat, s'han instaurat grans restriccions sobre les pantalles -prohibint el mòbil als centres, entre d'altres. Aquestes, però, per a l'expert, no són suficients per abordar la complexitat de la digitalització, i que sense mesures estructurals al respecte costarà revertir la tendència a la baixa del nivell de l'alumnat, especialment amb la predisposició a llegir i relacionar conceptes amb profunditat.
Ara bé, no totes les solucions depenen de l'escola. Sintes també assenyala que les PISA indiquen que les famílies tenen menys capacitat per a la lectura: "Si ho volem capgirar, cal recuperar el gust per la lectura i el temps per llegir", argumenta l'experta. La radiografia que fa l'informe no és bona, perquè indica que la voluntat d'esforçar-se cau des del 2015, però mostra que encara hi ha alguns raigs d'esperança, ja que els estudiants espanyols tenen "més curiositat" per aprendre que la mitjana de l'OCDE.
Matemàtiques i ciència també cauen en picat
La patacada més gran de l'informe se l'endú la lectura, però aquest baix nivell també repercuteix en la competència matemàtica i la científica. En l'àmbit científic empitjora lleugerament els resultats, ja que el 2022 va obtenir 485 punts i en l'informe del 2025 n'obté 477. Si es compara amb el 2015, quan aquesta competència va ser també la central de l'informe, els resultats baixen 16 punts, perquè llavors se'n van obtenir 493. Ara bé, la gran caiguda queda reflectida en les matemàtiques. La mitjana espanyola és de 457, molt per sota de la de l'OCDE (463) i significativament més baixa que la registrada el 2022, amb 473 punts. Des de 2015, però, n'ha perdut vint-i-nou. La davallada és dura per a Espanya, però també per al conjunt europeu.
El govern espanyol s'aferra a aquesta caiguda generalitzada a tot l'OCDE per apaivagar el cop de les PISA: "És un descens que també es produeix en un context internacional, amb la qual cosa, en una primera anàlisi, seria bastant simple culpar l’alumnat d’aquests resultats”, ha defensat la portaveu de la Moncloa, Elma Saíz, en roda de premsa. També ha assegurat que l'executiu de Sánchez "fa temps que treballa per revertir aquest resultat a través de diferents programes de cooperació perquè, sens dubte, aquesta qüestió també, com d’altres, passa per la cooperació entre les diferents administracions”. Així i tot, les dades mostren que, des de 2015, la situació no ha fet més que empitjorar.
Millorar els resultats en aquests dos aspectes, però, implica abordar l'arrel del problema: la comprensió i la competència lectora. Els experts insisteixen que cal temps i noves mesures per capgirar la tendència, però els resultats encara trigaran a arribar, ja que "encara patim les conseqüències de la pandèmia". Es van començar a notar en les proves de 2022, s'han evidenciat encara més amb l'informe d'enguany i, d'acord amb la franja d'alumnes que farà les avaluacions d'aquí a quatre anys, els estralls acadèmics del confinament es tornaran a notar en l'informe de 2029. No hi ha solucions màgiques i grans respostes, però els experts insisteixen que la clau -o com a mínim, una d'elles- és recuperar l'interès per llegir amb profunditat. Un cop això es faci, la resta anirà de bracet.
