Després de ser elegit, per aclamació, amb el suport de tots els partits, pel plenari de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, De Puig ha afirmat en roda de premsa que 'alguns', a l'estat espanyol 'i en els països on hi ha reivindicacions nacionalistes, poden pensar que, efectivament, el procés' de Kosovo 'continuarà en altres països, però no hi ha una relació directa' amb Catalunya, ha defensat. 'Sóc català i tinc especial sensibilitat pels problemes de les minories' a Europa, ha proclamat De Puig, que és el membre més veterà del Consell d'Europa. En forma part des del 1983 i, durant els pròxims dos anys, el presidirà, substituint l'holandès René van der Linden, que l'ha dirigit els últims tres anys. De Puig farà d'interlocutor davant dels governs i representarà internacionalment la institució europea més gran, ja que agrupa els 47 estats del continent europeu, incloent-hi Rússia, Turquia i els estats del Càucas, i també més antiga, fundada el 1949.
'Treballaré com un boig', ha promès de Puig, declarant-se un 'apassionat' pel Consell d'Europa. Fins i tot ha revelat que 'fa una desena d'anys' el PSC-PSOE li va oferir ser eurodiputat i que ho va rebutjar. 'No sé si m'he equivocat o no', ha explicat, convençut que l'han elegit president per 'l'únic mèrit' d'haver 'treballat enormement', presentant una quarantena d'informes i presidint la comissió de Cultura, el grup socialista i la delegació espanyola. De Puig (Bàscara, Alt Empordà, 1945) fa 29 anys que és parlamentari. 'Durant el règim franquista estava a l'oposició, i amb la transició vaig esdevenir un home polític, una mica conegut a la meva regió', ha recordat. Ha fet de diputat del PSC-PSOE al Congrés durant 25 anys i els últims quatre ha estat senador per l'Entesa Catalana de Progrés. Professor universitari d'història, ha escrit una quinzena de llibres i és expert en la invasió napoleònica a Espanya. Casat i 'simpàtic', De Puig ha assegurat que les seves dues filles l'han fet 'molt més feminista' del que ho era.
De Puig ha negat que l'imminent independència de Kosovo pugui convidar Catalunya i altres nacions europees a seguir el mateix camí. I ha advocat perquè, si el consens entre Pristina i Belgrad és impossible, qualsevol decisió es prengui 'sense dramatisme, de forma pacífica i d'acord amb el dret internacional'. Precisament aquest dimarts, l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa debatrà una resolució sobre Kosovo. El nou president del Consell ha aclarit als periodistes que 'a Catalunya la majoria dels ciutadans no reivindiquen la secessió', tot i que 'sí hi ha partits independentistes' que 'no representen la gran majoria'.
Lluís Maria De Puig només presidirà el Consell dos anys en comptes dels tres reglamentaris, per un acord de tots els grups polítics que ha possibilitat que fos l'únic candidat i la seva elecció per aclamació. Així, que no pretén fer una 'gran revolució' perquè no tindrà temps i 'no seria realista'. S'ha compromès a 'treballar per obrir internacionalment el Consell d'Europa als estats veïns i a les organitzacions internacionals', aprofundint' les relacions amb la Comissió i el Parlament Europeu i fomentant 'el diàleg intercultural amb el nord d'Àfrica i Àsia. I ha fixat el debat sobre el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible, la immigració, l'educació i els drets humans i socials com les seves prioritats.
El senador socialista és el tercer president del Consell d'Europea procedent de l'estat espanyol, després que el càrrec l'ocupessin José Maria de Areilza, del 1981 al 1983 i Miguel Ãngel Martínez, del 1992 al 1996. De Puig farà d'interlocutor davant dels governs i representarà internacionalment la institució europea més gran, ja que agrupa els 47 estats del continent europeu, incloent-hi Rússia, Turquia i els estats del Càucas, i també més antiga, fundada el 1949. Al Consell d'Europa s'hi reuneixen 638 diputats i senadors d'aquests 47 estats per treballar per un espai democràtic i jurídic comú europeu seguint el conveni de drets humans. La institució, però, no té el poder ni la influència del Consell Europeu, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, dels quals en formen part els 27 estats membres de la Unió Europea.
