Mas-Colell, en el moment de presentar les balances. Foto: QS/NDDurant el 2011, el 7,7% de la riquesa que es va generar a Catalunya va marxar cap Espanya i no va retornar, vuit dècimes menys que el 2010. És a dir, 15.006 milions d'euros de dèficit fiscal. Un dèficit fiscal del 8% de mitjana en el decenni 1999-2011. Comptat i debatut, el dèficit fiscal per habitant s'ha duplicat en els darrers 25 anys. El 2011 per català i any ha estat de 2.055 euros. Les vuit dècimes de baixada de la xifra del dèficit respon a què l'administració de lEstat s'ha endeutat menys.
Així ho indiquen els números presentats aquesta tarda pel conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, durant l'explicació de l'informe de les Balances Fiscals entre Catalunya i Espanya de l'exercici del 2011. Una comptabilitat que ha donat compliment al mandat del Parlament per a la publicació dels fluxos econòmics entre el sector públic de Catalunya i el d'Espanya.
I uns números que per a Mas-Colell no signifiquen que "Espanya ens roba, sinó que Espanya ens frena". Val a dir, que el conseller no ha gosat dir que el sistema no fos "insostenible" sinó que s'ha escudat en una defensa tancada del canvi de model de finançament.
Segons ha explicat Mas-Colell, aquests números calculats en base el flux monetari -dada que mesura l'impacte del sector públic en la situació macroeconòmica del territori- suposen un "xoc negatiu" a causa del dèficit fiscal territorial.
El dèficit es redueix al 5,7% si es calcula mitjançant el flux benefici- fórmula que mesura l'impacte del sector públic en el benestar dels residents en un territori determinat, és a dir, un mètode complementari.
L’impacte de la Seguretat Social
Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social (atur inclòs), la despesa rebuda a Catalunya cau del 14% fins al 9,4%. Això es deu a què la despesa de la Seguretat Social –bàsicament pensions i altres prestacions econòmiques- no està subjecte a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern central. Els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estan lligats a uns drets i obligacions adquirits a títol personal.
|
|
% ingressos aportats per Catalunya |
% despesa rebuda a Catalunya |
Diferència % rebut – % aportat |
|
Estat+organismes autònoms+empreses públiques |
19,5 |
9,4 |
-10,1 |
|
Seguretat Social[1] |
19,0 |
16,9 |
-2,1 |
|
Total a Catalunya |
19,2 |
14,0 |
-5,2 |
Aquests números, segons Mas-Collel, garanteixen la sostenibilitat d'una virtual seguretat social catalana. Per al conseller, els serveis que presta l'Estat els podrien pagar els propis ciutadans de Catalunya, perquè, de fet, ja els paguen. D'aquesta manera, ha desmentit la ministra de Treball, Fátima Báñez, que va assegurar que en un estat català no es podrien pagar les pensions. "Espero pel seu bé que no ho digués covençuda", ha ironitzat el conseller.
Més dèficit que l'aportació de la UE a Espanya
La quantitat de 15.006 milions d'euros de dèficit fiscal poden tenir una traducció evident per comprovar la seva importància de manera tangible. Segons el departament que dirigeix Mas-Colell, el dèficit correspon pràcticament a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar del 2011 (16.322 M€) o un terç del deute viu de la Generalitat al tancament del 2011 (43.172 M€). Així mateix, els 15.006 és gairebé el doble de la inversió pública dels pressupostos generals de l'Estat que s'enfila a 8.230 M€ o bé la previsió de despesa de l'Estat en defensa i seguretat (15.270 M€).
Una altra de les comparatives ve de Brussel·les. Per Economia, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya és més que l'aportació d'Espanya a la UE (12.117 M€) o que la previsió de transferències de la UE (13.265 M€) en el 2011.
- El càlcul de la balança fiscal 2011 (Pdf)
