Vito Corleone, ho afirmava. El diner clandestí uneix la família. Però, i els números de l'Estat? Matemàtiques o física? És cert que quan l’economia va malament, augmenta l’activitat en negre, allò que en diuen economia submergida? Hi ha experts que afirmen que efectivament s’aplica el principi físic de Pascal: la pressió aplicada en un punt d'un líquid contingut en un recipient es transmet amb el mateix valor a un altre recipient.
D’altres hi apliquen elprincipi de la correlació de Pearson, una teoria matemàtica que s’exemplifica explicant que malgrat la venda d’ulleres de sol sigui paral•lela a la venda de gelats, una no és causa de l’altra, sinó que la culpa és del sol. Pujar impostos portarà més frau?
Panorama negre, economia negra
A vegades, lluny dels manuals d’economia, cal anar a trobar la teoria i pràctica dels audaços gestors que tot el dia piquen pedra a les institucions impositives de l’Estat i aguanten estoicament les queixes dels petits i mitjans empresaris.
Segons aquest col•lectiu “quan l’economia està de vaques magres només s’engreixen els cadells criats en la clandestinitat”. Això és, a més impostos, per activitat econòmica submergida.
La situació econòmica actual podria multiplicar aquest vici del sistema. Segons els experts tributaris preguntats per Diaridelacrisi, tot apunta que l’economia “negra” –fiscalment opaca en l’argot pseudocintífic- que s’ha enfilat els dos últims anys i, si fa cinc exercicis el frau a l’IVA es podia estimar en l’entorn del 26% del PIB, aquests mateixos càlculs eleven el nivell de frau per al 2008 i el 2009 fins al 30% del PIB. Tot un rècord. Com la Itàlia dels vuitanta.
Els inspectors d'Hisenda aposten per vigilar
Els inspectors fiscals agrupats en l’organització professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) ja van advertir a mitjans de setembre que la pujada de l’IVA seria una invitació al frau fiscal. Per tant si el govern espanyol vol recaptar més, que pugi impostos però que dediqui més recursos per actuar contra el frau fiscal.
Teòricament, apujar dos punts el tipus mitjà de l’IVA, del 16% al 18%, pot representar uns 4.000 milions d’euros de més recaptació per a les arques públiques. Si a més el Govern incrementa del 7% al 9% el tipus reduït, s’aconseguirien 4.706 milions més de recaptació addicional.
Però els inspectors tenen memòria. Els vigilants de la platja fiscal rememoren que després de la pujada de l’IVA del 15% al 16% de 1995, la recaptació de l’impost se’n va ressentir i el frau es va disparar exponencialment, que va comportar una recaptació més baixa. Una tendència que segons l’IHE s’ha començat a detectar a partir de setembre de 2008.
Per aturar aquesta tendència, els inspectors reclamen més mitjans de control, materials i humans, a l’Agència Tributària, i una reforma del règim de mòduls de l’impost sobre la renda (IRPF) per evitar l’emissió de factures falses per part dels empresaris autònoms.
Però, al capdavall, serà eficient apujar impostos?
Ara bé segons altres experts, per poc que sigui, si s’apugen impostos, es recaptarà més. Molt més? No. Però si més. No és allò de “si m’apugen impostos en pagaré menys”, perquè en el cas de l’IVA moltes empreses traslladaran el cost de l’impost al consumidor final, una decisió que pot retreure el consum, –arma de principal de la feble economia estatal-, i pot retallar dràsticament la recaptació de l’impost sobre els seus beneficis, ja que les vendes poden minvar a nivells no recomanables.
L’avantatge de l’IVA és que no afecta a les exportacions, i sí les importacions, s’entén que una pujada d’aquest impost permet una millora en la competitivitat de les exportacions i les incentiva. I a més pot ser el vehicle d’esponjar les quotes a la Seguretat Social. En no afectar a les exportacions es pot recuperar a través d’aquesta pujada una possible rebaixa de les quotes a la seguretat social.
A més, el baix nivell de la inflació –amb taxes negatives en el moment actual i un nivell inferior al 2% el 2010, segons les previsions– contraresta l’efecte inflacionista que acompanya les pujades de la imposició indirecta.
La recomanació general és clara, apugem impostos però controlem el frau, no fos cas que els estalvis es mengin les tovalles.