Els treballadors i la direcció de la multinacional nord-americana Lear, amb la mediació de Salvador Àlvarez, director general de Relacions Laborals del Departament de Treball, després de més de deu hores de negociació han arribat a un principi d'acord sobre l'expedient de regulació d'ocupació d'extinció de 515 llocs de treball.

Aquest acord suposarà el tancament definitiu de la planta de Lear a Roquetes, Baix Ebre, el 30 d'abril del 2010, segons han informat fonts del comitè d'empresa. L'acord estableix una indemnització de 50 dies per any treballat amb un topall de 42 mensualitats i 150.000 euros de límit d'indemnització. A més, s'estableixen prejubilacions per els empleats a partir de 55 anys.

El calendari d'aquest principi d'acord s'iniciarà el 2 de gener i s'allargarà com a màxim el 30 d'abril, dia que haurà d'haver sortit l'últim treballador de l'empresa Lear a Roquetes.

Els sindicats han manifestat que aquest dijous hi haurà una assemblea informativa a la planta de Lear de Roquetes per explicar l'acord als treballadors i que en uns dies encara no concretats es convocarà una nova assemblea per votar el principi d'acord.

A la sortida de la reunió, a dos quarts de dues de la matinada d'aquest dijous, els representants sindicals han qualificat l'acord com 'el millor acord possible'; 'el millor acord al que es podia arribar'; 'l'acord real i possible'; i 'tot i no ser un bona acord és l'acord possible'.

27 milions per indemnitzacions

Una de les dificultats per arribar a un acord entre les parts durant les més de deu hores de negociació ha estat l'antiguitat d'una gran part de la plantilla, que incrementa la partida econòmica que l'empresa ha de destinar a cobrir les indemnitzacions. Amb el principi d'acord, l'empresa destinarà poc més de 27 milions d'euros a cobrir les indemnitzacions.

A l'entorn de 80 treballadors de la planta de Lear a Roquetes porten més de 30 anys treballant a l'empresa i la mitjana d'antiguitat dels 515 treballadors és de 18 anys, cosa que fa augmentar les indemnitzacions per treballador. L'edat mitjana dels treballadors de Lear és de 45 anys i només 45 dels acomiadats tenen més de 55 anys i es podran acollir als beneficis de la prejubilació.

Trucada als Estats Units

Al final, cap a les 7 de la tarda d'aquest dimecres, la 'pressió' del Departament de Treball ha fet que el representants de l'empresa parlessin telefònicament amb la direcció de la multinacional als Estats Units i s'ampliés la borsa de diners totals destinats a cobrir la indemnització. A partir d'aquest moment, les posicions 's'han aproximat' i s'ha vist la possibilitat d'arribar a un acord, segons han coincidit a explicar els representants dels tres sindicats presents a la negociació (UGT, CCOO i USOC).

Els sindicats ha explicat la dificultat per aprovar un acord similar al que es va aprovar en el cas de Lear a Cervera, de 60 dies per any treballat, atès que les indemnitzacions mitjanes en el cas d ela planta de Cervera van ser d'uns 30.000 euros, ha explicat Antonio López, d'acció sindical d'USOC.

Vuit llargues reunions

José Antonio Pasadas, secretari de política sindical de la federació metall de la UGT ha explicat que s'han necessitat vuit reunions, les dues últimes al Departament de Treball, per arribar al principi d'acord.
Pasadas ha dit que tot i que l'acord ha estat 'molt costós' ha estat el 'millor acord possible que s'ha pogut aconseguir', malgrat que 'mai' es pot estar d'acord amb l'acomiadament de 515 treballadors.

Quan els actius dels immobles, que s'havien posat sobre la taula per l'empresa com una part més de la indemnització per els treballadors, Pasadas ha explicat que finalment s'ha rebutjat aquesta opció i s'ha optat per reclamar més diners i no dependre de la gestió de vendre aquest immoble per complementar la indemnització.

Javier Pacheco, secretari general de la Federació d'Indústria de CCOO, ha explicat que és 'l'acord real i possible' que s'ha pogut arribar davant d'un posició empresarial 'bastant dura'.

Pacheco ha advertit que ara s'haurà de posar a treballar la comissió sectorial integrada pel Govern, les delegacions territorials i els sindicats per recol·locar als acomiadats de la planta de Lear que estan en un territori que presenta moltes dificultats per trobar alternatives de treball.