Els consells d'administració de BBVA i de Catalunya Banc han acordat aquest dijous el seu projecte de fusió. El banc català serà absorvit en el grup presidit per Francisco González, que consolida així la seva presència a Catalunya, amb una quota de mercat del 25 % i més de 2,6 milions de clients.
L'operació està subjecta a l'aprovació dels òrgans socials competents i a l'obtenció de les autoritzacions administratives pertinents, segons han informat avui les dues entitats.
La fusió permetrà als clients comptar amb més capil·laritat de xarxa, donant cobertura de forma presencial al 93 % de la població catalana. A més, amb aquesta integració BBVA incrementarà la seva presència a Catalunya al ser present en totes les poblacions amb més de 8.000 habitants, fet que suposa un augment del 18 % de la cobertura territorial que tenien fins ara els clients de Catalunya Banc –producte d'una fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa- i d'un 38% els clients de BBVA.
La històrica seu de Catalunya Banc, a la Via Laietana de Barcelona, serà "un dels edificis emblemàtics del grup", i se sumarà a les seus existents a la plaça Catalunya de la ciutat, a Manlleu i a Terrassa.
BBVA anuncia l'absorció de Catalunya Banc
Els consells d'administració de les dues entitats acorden el projecte de fusió | El grup presidit per Francisco González consolida així la seva presència a Catalunya, amb una quota de mercat del 25 % i més de 2,6 milions de clients
ARA A PORTADA
Publicat el 31 de març de 2016 a les 19:21
Et pot interessar
-
Economia Més de 4.000 milions d'euros fins al 2030: el nou pla estratègic de la Fundació la Caixa
-
Economia Els sectors on les empreses troben menys universitaris amb perfils adequats
-
Economia La logística es reivindica com la indústria «que fa moure el món»
-
Economia Just Eat acusa Glovo de «minvar» els seus marges amb el model de falsos autònoms
-
Economia Aena i el govern espanyol apareixen com un mur difícilment franquejable per catalanitzar la gestió del Prat
-
Economia Aena: poca transparència, voluntat de fer diners i la incògnita del hub intercontinental al Prat