Canvis, cambrers, mal servei i l'inexistent valor afegit

Publicat el 28 d’abril de 2010 a les 08:17
 Em prenc el cafè i compro tabac. Un xicot rere meu demana canvi directament i li'n donen. Conclusió, els cambrers d'aquest país enraonen castellà, malgrat el client ho faci en català. Dos, estan obsessionats per no donar canvi. Tres, obsessió curiosa, ja que tenen expenedora de tabac i no en volen vendre. Jo he treballat molts anys de cambrer, en restaurants i bars de molta feina, i ningú marxava sense comprar tabac. Faltaria. I després volem finançar el valor afegit amb impostos públics? Què facin cursets de sentit comú, que l'economia no és res més que sentit comú.