Les principals economies del món es reuneixen aquest cap de setmana a Toronto, al Canadà, per intentar establir una nova estratègia econòmica global després de la forta crisi financera dels darrers anys. Els Estats Units i Europa presenten propostes divergents per fer front a aquesta nova etapa. Mentre el president nord-americà insisteix en la necessitat de continuar amb la despesa pública per estimular el creixement econòmic, els principals líders europeus opten per implantar plans d'austeritat per reduir el dèficit. La crisi del deute de Grècia, que va despertar totes les alarmes sobre la salut econòmica de la Unió Europea, ha motivat aquesta actitud austera al continent europeu.

Barack Obama té por que la decisió de reduir la despesa a tot Europa retardi el creixement de l'economia mundial. De fet, Obama va enviar una carta als líders del G-20 mostrant les seves preocupacions sobre la rapidesa en què la Unió Europea estava aprovant durs plans d'austeritat.

Tot i les divergències, en la roda de premsa posterior a la reunió del G-8, que també s'ha celebrat al Canadà, la cancellera alemanya Angela Merkel ha defensat que hi ha 'punts en comú' entre la política proposada pels Estats Units i la de la Unió Europea. 'Necessitem un creixement sostenible, i creixement i mesures d'austeritat no han de ser conceptes contradictoris', ha assegurat Merkel.

El primer ministre del Regne Unit, David Cameron, també ha negat que mantingui divergències amb Obama sobre la nova estratègia econòmica, però ha remarcat que els països amb un major dèficit han d'implantar mesures per fer-hi front perquè l'escalada del deute 'és un risc'.

Tan Alemanya com el Regne Unit han aprovat importants plans d'austeritat per reduir la seva despesa pública. A tot Europa, la majoria de les economies s'apreten el cinturó i promouen retallades dels pressupostos i de les ajudes públiques, així com també augments d'impostos. Un escenari molt diferent al què voldria el president Obama, que creu que tots els països que no tinguin problemes per finançar-se –que no pateixin, per tant, d'una crisi del deute com la de Grècia o la que va entreveure Espanya- haurien d'incrementar la despesa i motivar el creixement econòmic.

Els principals líders mundials també hauran de discutir sobre la reforma del sistema bancari internacional, i sobre possibles mesures per evitar noves operacions de risc en el futur com les que van motivar la crisi actual. El president nord-americà Barack Obama ja ha aprovat al seu país un paquet de reformes pels bancs. Al Regne Unit, David Cameron ha proposat un impost per les entitats financeres que eviti nous rescats públics en un futur.