La terciarització de l'economia catalana és una realitat profunda i inapel·lable. El sector serveis ha duplicat els seus treballadors en els darrers 30 anys fins a superar els 2,1 milions d’ocupats el 2019 —i recuperar-los ja el 2022, després d'un lleu retrocés durant la Covid—. Aquesta concentració del pes de l’economia catalana s’ha produït en detriment de sectors com el de la indústria, que ha perdut un 22% dels seus treballadors en el mateix període —i un 34%, si es computa des del tombant de segle—. Al seu torn, el sector primari també retrocedeix, la construcció ho fa des de l'esclat de la bombolla —però es manté en els nivells previs a aquells anys— i l'administració pública creix i, des del 2008, ja seria el segon "sector" amb més ocupats.
Evolució dels treballadors, en cada sector econòmic a Catalunya
Aquestes dades han estat recollides per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), el conegut com a think tank de l'Ibex, que agrupa sèries històriques d'ocupació per territoris i sectors, des del 1955, com també del pes del VAB de cadascun d'aquests. Un indicador molt similar al PIB que permet mesurar el pes de l’economia en funció dels béns i serveis produïts (siguin o no per a consum final), restant-hi el valor dels materials necessaris per a la seva producció. Les dades utilitzades en aquest article corresponen al VAB real, el qual és més realista per analitzar el pas del temps, ja que té en compte l’efecte de la inflació.
Aquesta macromagnitud evidencia la importància de l’economia catalana dins del context de l’Estat. Al següent gràfic s’observa com el VAB català per habitant, des dels anys 50, ha estat un dels més elevats dels territoris de l’Estat, situant-se sempre per sobre de la mitjana espanyola i superat únicament per territoris com Madrid, Navarra o el País Basc. En tot cas, Catalunya s'ha anat quedant enrere respecte de Madrid, ja que la diferència entre els dos territoris s'ha eixamplat. El cas de les Illes Balears, però, és més contundent: era el territori amb major VAB durant l'últim quart del segle XX i, des de l'entrada del XXI, ha anat caient, fins a situar-se per sota de la mitjana estatal, durant la Covid.
Evolució del VAB per territoris de l'Estat (1955-2021)
Més enllà dels ocupats per sector, el pes del VAB sectorial a Catalunya s'ha mantingut més estable. De fet, pràcticament en cap moment des de mitjan segle passat, el sector serveis ha aportat menys del 50% del valor afegit, si bé la contribució unitària de cada treballador ha anat caient amb el temps. En canvi, la indústria i energia han passat de representar vora el 30% del VAB, el 1980, a menys del 19%, mentre l'administració pública també creixia i la construcció i l'agricultura retrocedien. La següent visualització permet observar l'evolució de l'aportació de cada sector a l'economia catalana, en aquest període.
Evolució del pes de cada sector respecte al total del VAB català (1955-2022)
Aquestes dades evidencien el procés de transformació i concentració de l'economia catalana. Un fenomen vinculat als moviments de població cap a les grans ciutats, on el sector serveis té més pes, en detriment de l'agricultura, una activitat que arrelava la població a comarques cada cop més despoblades. I és que, malgrat que Catalunya ja supera els vuit milions d'habitants, la meitat dels municipis estan més buits que fa un segle.
En un model que cada cop prima més el turisme, les activitats més beneficiades per aquest procés són el comerç i l’hostaleria catalans. Des dels anys 50, aquests sectors —junt amb el transport i les comunicacions— han crescut molt: el 1955 ja representaven un 18,8% del VAB del país, però han anat augmentant el seu pes fins a assolir el 29% d’aquest, el 2022. A més, a causa de la importància de l’economia catalana al context estatal, només el comerç i hostaleria catalans ja representen el 5,5% del total del VAB espanyol.
Evolució del pes de Catalunya a cada sector, respecte del conjunt de l'Estat (1955-2022)
La importància adquirida pel sector serveis, com s'ha vist, s’ha produït en detriment d’altres sectors, i específicament la indústria. Això no obstant, l'anterior gràfic permet veure que aquest fenomen deu haver ocorregut arreu de l'Estat. La indústria catalana, per exemple, representava el 2022 el 23,2% del VAB del total que aporta aquest sector a l’Estat, un percentatge molt similar al de qualsevol moment des de mitjan segle passat. Aparentment, per tant, no sembla que la indústria catalana s'hagi desplaçat a altres territoris de l'Estat, sinó que el seu declivi és molt similar que al conjunt d'aquests.