
Poc després de començar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la consellera d'economia d'Andalusia, Carmen Martínez Aguayo, s'ha aixecat de la taula i ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional (TC) els objectius de dèficit fixats per a les autonomies per als pròxims dos anys. Aquest gest se suma al de Catalunya que ha decidit no assistir per primera vegada a la reunió convocada per Montoro i li ha enviat una carta demanat que rectifiqui els objectius de dèficit. En l'última reunió del CPFF, tant Andalusia com Catalunya ja van votar en contra d'establir un límit del 0,7% per al 2013 i del 0,1% per al 2014, uns objectius més durs del que inicialment estava previst.
Després d'abandonar la cadira que ocupava a la reunió, la titular d'economia d'Andalusia, Carmen Martínez Aguayo, s'ha mostrat sorpresa pel contingut de la convocatòria del Consell de Política Fisal i Financera després que el president andalús, José Antonio Griñán, es reunís aquest dilluns amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. "Semblava que hi havia una voluntat de cooperació i lleialtat institucional a l'hora de plantejar un esforç col·lectiu per superar les dificultats econòmiques", ha lamentat.
Segons Martínez Aguayo, el objectius de deute que ha fixat el CPFF genera un nivell d'exigència superior per a les autonomies com Andalusia que tenen un endeutament menor. Andalusia ha calculat que el nou límit del deute suposaria que els pressupostos per a l'any que ve haurien de tenir un superàvit de dos punts del PIB, una petició "desproporcionada que té com a objectiu doblegar la voluntat dels andalusos i obliga a fer una retallada absolutament indiscriminada en sanitat i educació", ha afegit.
La consellera d'economia ha rebutjat aquesta mesura, ha anunciat que presentaran un recurs d'inconstitucionalitat davant del TC "de manera immediata" i ha remarcat la voluntat d'Andalusia de contribuir a la consolidació fiscal i als objectius d'estabilitat. En aquest sentit, ha manifestat que el govern andalús està disposat a treballar per la sostenibilitat però "amb un criteri de justícia entre l'Estat i les comunitats".