El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, pensa que endarrerir encara més l'edat de jubilació "podria estar justificat" per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions, i ha posat sobre la taula una mesura adoptada en alguns països, on la edat d'accés legal a la jubilació depèn de l'esperança de vida.

Durant la seva compareixença davant la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo al Congrés, Linde ha responsabilitzat del dèficit de la Seguretat Social a l'increment de les despeses, que ha crescut un 3,9% entre 2007 i 2015, gairebé quatre vegades més del que que han augmentat els ingressos en el mateix període (+ 0,9%).

En aquestes circumstàncies, el sistema s'enfronta fonamentalment a un repte demogràfic per l'envelliment de la població -que comporta un menor nombre de cotitzants- i l'augment de l'esperança de vida -que fa que calgui pagar pensions durant més temps-, associat a més a unes nòmines més elevades per als jubilats a resultes d'unes majors i millors carreres de cotització.

Mesures avançades per PSOE i PP

En aquest context, el governador ha assenyalat que ja s'han pres mesures per compensar aquests desequilibris amb les reformes de les pensions del PSOE, que el 2011 va endarrerir l'edat de jubilació als 67 anys, i del PP, que el 2013 va introduir el factor de sostenibilitat i desvincular l'evolució de les pensions de l'IPC.

Així, al marge dels efectes positius que tindria una millora del mercat laboral, Linde ha defensat que caldria reduir la taxa de substitució -el percentatge de l'últim salari que es rep com a pensió inicial- tot i que ha reconegut que això ja s'ha aconseguit amb el factor de sostenibilitat aprovat pel Govern popular, que començarà a aplicar-se en 2019.

No obstant això, fins i tot en un escenari de plena ocupació, la reducció de la taxa de substitució necessària per garantir la sostenibilitat del sistema en el mitjà i llarg termini seria "molt elevada", pel que Linde creu que "el sensat" és buscar solucions tant per la via de reducció de la taxa de substitució com d'increment dels ingressos.

"Desincentivar la jubilació anticipada"

En el primer apartat, el governador ha advocat per nous retards de l'edat de jubilació, donada la major esperança de vida, les menors exigències físiques dels treballs, el retard en l'entrada al mercat laboral i les millors condicions d'envelliment.

"Qualsevol mesura encaminada a desincentivar la jubilació anticipada i retardar la jubilació tindria efectes positius sobre la sostenibilitat del sistema", ha insistit, assenyalant que alguns països han optat fins i tot per establir "enllaços automàtics entre l'esperança de vida i l'edat de jubilació", aplicant comptes nocionals en funció de les que la quantia de la pensió depèn de les cotitzacions aportades durant la vida laboral.

Fons privats de pensions per "complementar" els recursos públics

No obstant això, el responsable del Banc d'Espanya ha afegit que seria positiu "estendre" la incidència dels fons privats de pensions per "complementar" els recursos públics durant la jubilació, encara que ha reconegut que aquest tema és "complex" i requereix d'un "anàlisi" exhaustiva sobre els períodes transitoris, si es fan obligatoris o voluntaris o els nivells de rendibilitat acceptables en contextos de baixa productivitat, entre altres coses.

La segona via a explorar per garantir la sostenibilitat de la Seguretat Social és buscar noves vies de finançament. En aquest punt, Linde rebutja la possibilitat d'incrementar les cotitzacions socials per l'impacte que això tindria sobre el mercat laboral i també ha alertat que destopar les cotitzacions generaria un "fort increment dels costos laborals" i afectaria la relació entre contribucions i pensions si no s'incrementen alhora les pensions màximes.

Una altra possibilitat seria destinar els fons de la Seguretat Social únicament a les pensions de jubilació i finançar la resta de pensions -com viduïtat o orfandat, entre d'altres- amb els pressupostos generals de l'Estat, el que "exigiria reduir altres despeses públiques o augmentar la imposició general ", cosa que el governador desaconsella perquè podria afectar al seu torn al creixement econòmic.

En aquest context, Linde creu necessari mantenir un mecanisme automàtic d'equilibri com l'actual índex de revaloració, encara que pugui ser reformat, i també ha emplaçat les administracions públiques a "tornar a la sendera de consolidació fiscal i reducció del deute per situar les finances públiques en la millor posició per afrontar "els reptes futurs, que exigeixen una" estratègia àmplia de política econòmica "i la" major transparència possible ".