El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit elevar els tipus d'interès en 25 punts bàsics, tal com esperava el consens del mercat, de manera que la taxa de referència per a les seves operacions de refinançament se situarà en el 3,75%, mentre que la taxa de dipòsit aconseguirà el 3,25% i la de facilitat de préstec el 4%. Amb aquesta setena pujada consecutiva del preu dels diners, que s'ha situat en el seu nivell més alt des d'octubre de 2008, el BCE continua endavant amb l'enduriment de la seva política monetària, encara que per primera vegada des que comencés l'actual cicle de pujades, el juliol de 2022, ha reduït la intensitat de l'alça dels tipus.

La decisió del BCE es produeix a penes un dia després que el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les seves sigles en anglès) de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) decidís pujar el tipus d'interès en 25 punts bàsics, fins a un rang objectiu d'entre el 5% i el 5,25%, deixant a més a més oberta la possibilitat d'una pausa en la senda alcista de la política monetària estatunidenca després de les 10 alces consecutives escomeses que situen el preu dels diners als EUA en màxims de 16 anys.

Per la seva banda, amb la pujada d'un quart de punt anunciada aquest dijous pel BCE i després de les pujades de 50 punts bàsics al març i febrer de 2023 i també el desembre de 2022, així com dels dos increments de 75 punts bàsics escomesos en les reunions d'octubre i setembre de l'any passat, que van seguir a la pujada inicial de mig punt percentual el juliol de 2022, el BCE ha elevat el preu dels diners en 375 punts bàsics durant l'actual cicle de pujades.

La taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar a l'abril en el 7%, la qual cosa implica un repunt d'una dècima enfront de la dada de març, mentre que la taxa subjacent, que exclou l'efecte d'energia i aliments, es va moderar per primera vegada en 10 mesos en situar-se en el 5,6%, una dècima menys que el mes anterior.

Així mateix, segons Eurostat, el producte interior brut (PIB) de la zona euro va créixer un 0,1% en el primer trimestre de 2023, el primer amb 20 membres de la moneda única, després de l'estancament registrat en els tres mesos anteriors en la comparativa equivalent amb la suma de Croàcia, mentre que la taxa d'atur de l'eurozona es va situar al març en el 6,5%, una dècima menys que el mes anterior i el seu nivell més baix de tota la sèrie històrica.

D'altra banda, l'enquesta de préstecs bancaris del BCE revelava aquesta setmana que els bancs de la zona euro van endurir de manera substancial les seves condicions de préstec en el primer trimestre, fins i tot més enllà de les expectatives de les entitats, a conseqüència d'una percepció de risc més elevada en un context marcat per les pujades dels tipus d'interès i les turbulències financeres.