Al cigró d'Oristà, al Lluçanès, li està començant a succeir allò que li succeeix de fa temps al pèsol de Llavaneres: que hi ha qui es fa passar per ell. La picaresca es produeix per raó del bon nom del producte, evidentment.
Però en tots dos casos ja es veu d'una hora lluny que no pot ser que sigui sempre certa la procedència pregonada perquè la producció d'ambdues lleguminoses és limitada. La del cigró d'Oristà encara més perquè ara com ara només el conreuen per la comercialització dos pagesos d'aquesta població del Lluçanès. I dels dos, enguany només un n’ha aconseguit collita, Miquel Rovira, del Mas Terricabras d'Oristà.
“El règim de pluges no ha permès a l'altre pagès de sortir-se'n, massa aigua. És un cigró molt delicat. O sigui que aquest any només hi ha els nostres. No dic que algun pagès no se n'hagi pogut plantar al seu tros, per autoconsum, és clar. Últimament era ja només així, que se'n feien. Però vaig pensar que era una llàstima que un cigró així s'acabés perdent. Un cigró com aquest havia de posar-se al mercat”, explica Miquel Rovira. Els que van voler degustar el cigró van poder-ho fer aquest diumenge, a la Fira d’Oristà.
Fets a casa, aquests cigrons, un cop estovats unes deu horetes amb aigua tèbia i una cullerada plana de bicarbonat, són tan bons que bullits i amb un raig d'oli fan prou delit. I amb cansalada ja no diguem. Però atenció: res de tractaments de xoc de temperatures com els que fan tan bones les mongetes. El cigró això no ho vol; és fredolic i prefereix que se'l posi a l'olla amb l'aigua ja escalfada, i si mai cal afegir-ne durant la cocció, que també sigui tèbia.
Una altra possibilitat de gaudir amb aquests excel•lents cigrons consisteix a entaular-se a la prestigiosa Fonda Sala, d'Olost. El xef, Toni Sala, els té a la carta d'aquesta tardor en dos plats: la tripa i el morro de bacallà.
- Més informació del cigró d’Oristà, des de la Gastroteca.cat
- Anar al web de la Gastroteca.cat
