Segons les dades del Ministeri d'Economia i Hisenda, l'Estat va ingressar fins al juliol 57.952 milions d'euros, el 25,8% menys que en el mateix període del 2008, i va gastar gairebé 107.639 milions d'euros, el 22,3% més que entre el gener i el juliol de l'any passat. En termes de caixa -que computa els ingressos i pagaments quan s'efectuen i no quan es comprometen, com fa la comptabilitat nacional- l'Estat va tenir un dèficit de 50.946 milions d'euros, també cinc vegades superior al dels set primers mesos de 2008, en què va emprar 10.553 milions.
Segons Economia, el dèficit registrat s'ha d'analitzar com a conseqüència de la conjuntura econòmica, però també per l'impacte de les mesures preses pel govern per tallar la crisi. Aquestes actuacions, assenyala el Ministeri, ascendeixen a més de 25.000 milions i han estat reduccions d'impostos, bestretes de devolucions i ajornaments més grans, així com altres iniciatives per fomentar l'ocupació, la inversió i a pal•liar els efectes de la crisi sobre els ciutadans, com l'augment de les prestacions per atur. La recaptació neta va ascendir a 94.378 milions d'euros, un 16,9% menys que el 2008, i els ingressos per impostos directes es van elevar a 49.264 milions, el 14% menys.
Destaca la caiguda de la recaptació per l'impost de societats, que va ser del 25,2%, a causa dels beneficis empresarials més baixos en temps de crisi i a l'agilització de les devolucions. En el cas de l'IRPF, la caiguda de la recaptació va ser del 12,9%, a causa de l'agilització de les devolucions, els ajornaments més grans i a la deducció de 400 euros. Economia assegura, però, que al juliol ha millorat l'evolució de les retencions del treball si es compara amb el mateix mes del 2008, que va concentrar la meitat de l'impacte de la deducció de fins a 400 euros.
Els ingressos per impostos indirectes van aconseguir els 34.861 milions d'euros, un 27,5% menys que el 2008. En el cas de l'IVA -l'impost que grava el consum i denota per tant la seva evolució-, la recaptació va ser de 22.432 milions d'euros, un 36,1% menys en comparança a l'exercici anterior. Aquest descens es deu en part, segons Economia, a l'avançament de devolucions, així com a l'ampliació del dret de devolució mensual i al fet que s'han comptabilitzat més ajornaments.
També van baixar, encara que en menys mesura, els ingressos per impostos especials, que van sumar 10.851 milions d'euros, un 3% menys. D'aquest capítol destaca la caiguda en la recaptació de l'impost sobre l'alcohol i les begudes derivades, que va ser del 13,3%, mentre que la recaptació de l'impost sobre hidrocarburs va registrar un descens del 6,3%.
Davant de la caiguda generalitzada dels ingressos, les despeses de l'Estat van augmentar el 24,5%, fins als 108.703 milions d'euros. Aquest augment es va deure sobretot al de les transferències corrents, que van créixer el 24,5%, fins als 60.064 milions d'euros. Dintre de les transferències corrents s'inclouen les realitzades al Servei Públic d'Ocupació Estatal per 9.058 milions d'euros per fer enfront de les prestacions per atur.
Més pronunciat va ser l'augment de les transferències de capital, de fins a un 188,7%, fins als 10.917 milions d'euros, dels quals bona part s'han destinat a finançar el Fons Estatal d'Inversió Local. Totes aquestes dades han fet que l'Estat tingués fins al juny una necessitat d'endeutament de 61.529 milions d'euros enfront dels 6.837 milions d'un any abans.
