El govern espanyol ha proposat gravar temporalment amb un 4,8% els beneficis extraordinaris de les entitats financeres amb ingressos superiors als 800 milions d'euros anuals, així com amb un tipus de l'1,2% les vendes totals de les energètiques que facturin més de 1.000 milions. També preveu sancionar les companyies que traslladin els nous impostos als usuaris. La sanció seria del 150% de l'import repercutit.

Tot ho recull la proposició de llei que ha presentat l'executiu aquest dijous al Congrés dels Diputats. S'ha iniciat, així, la tramitació parlamentària dels nous impostos, temporals i extraordinaris, per les grans entitats financeres i les grans empreses energètiques, tan elèctriques com petrolieres i de gas.

El nou gravamen al sector energètic estarà en vigor durant el 2023 i el 2024 i buscarà recaptar 2.000 milions d'euros anuals entre el 2022 i el 2023. Al seu torn, l'impost dirigit a "les grans entitats financeres que ja s'han començat a beneficiar de la pujada de tipus d'interès", segons ha argumentat el govern de l'Estat, tindrà una durada de dos anys -sobre els exercicis 2022 i 2023- i buscarà recaptar 1.500 milions cada any.

Sobre la possibilitat que les empreses traslladin el cost de l'impost als clients, l'executiu ha establert a la proposició una sanció del 150% de l'import que es repercuteixi a l'usuari. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) seria l'òrgan encarregat de vetllar perquè no passi en el cas de les energètiques. Referent als bancs, la CNMC haurà de col·laborar amb el Banc d'Espanya.

D'altra banda, el govern espanyol no comptabilitzarà els resultats ni la facturació de les filials de les empreses a l'exterior, alhora que ha establert que la despesa en aquest impost no és deduïble a efectes de l'impost de societats. A més, en el cas de les energètiques, quan el negoci energètic no arribi al 50% de la facturació, l'executiu preveu que s'exclogui el grup econòmic del pagament de la prestació patrimonial.