Una oficina de Catalunya Caixa a Terrassa. Foto: Adrià CostaEls ciutadans que van subscriure participacions preferents també seran l’ase dels cops del fons de rescat bancari que ha aprovat la UE per a la banca espanyola. El memoràndum d’entesa del rescat estableix que els titulars de preferents d’entitats que rebin ajuda de Brussel·les “hauran d’assumir pèrdues”. Aquestes pèrdues es materialitzaran mitjançant el bescanvi d’aquest deute, en condicions de mercat, més un marge de fins al 10%. Però, quin és el preu de mercat d’una participació preferent? Com va explicar fa uns dies el vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Competència, Joaquin Almúnia, “no és fàcil fixar aquest valor de mercat perquè per a alguns d’aquests títols no hi ha mercat, per tant, caldrà recórrer a un altre tipus d’estimacions”. Ras i curt, el client perdrà molts diners perquè el valor de les entitats rescatades està molt deteriorat. I la UE no vol posar diners públics per salvar inversors particulars.
“Amb aquesta decisió, Brussel·les obliga les entitats a no pagar, o en el millor dels casos, permet retornar una ínfima part de les preferents que es van subscriure correctament, aproximadament un 80% del total, és a dir, que s’ajustaven als criteris de la CNMV. La resta, entre un 15% i un 20%, almenys els queda l’opció de recórrer als tribunals. La probabilitat de no cobrar un cop s’hagi efectuat el rescat és altíssima, la majoria dels clients perdran tots els seus els estalvis”, assegura una font coneixedora del procés.
El 10% de zero euros és zero euros
I posa un exemple: “Quan CatalunyaCaixa demani diners del fons de rescat, automàticament les seves accions passen a estar valorades en zero euros, i si el màxim que permet pagar la UE als clients de preferents és, com a màxim, el 10% del valor de mercat, això és zero. Malauradament, les preferents de CatalunyaCaixa no valen res. Per tant, el client que va subscriure correctament les preferents molt probablement ho perdrà tot. Això passarà també amb NovaCaixaGalícia, però no amb la CAM o Unnim, que ja són propietat del Sabadell i el BBVA respectivament, i aquestes entitats assumeixen trobar una sortida o un bescanvi per als clients, que serà més o menys favorable, però en cap cas no suposarà la recuperació del 100% dels estalvis”. Els clients d’Unnim ja no es trobaran en la situació de perdre-ho tot, perquè essent ja propietat del BBVA, és el banc qui farà propostes de bescanvi que quedaran al marge de les imposicions del rescat bancari europeu.
I posa un exemple: “Quan CatalunyaCaixa demani diners del fons de rescat, automàticament les seves accions passen a estar valorades en zero euros, i si el màxim que permet pagar la UE als clients de preferents és, com a màxim, el 10% del valor de mercat, això és zero. Malauradament, les preferents de CatalunyaCaixa no valen res. Per tant, el client que va subscriure correctament les preferents molt probablement ho perdrà tot. Això passarà també amb NovaCaixaGalícia, però no amb la CAM o Unnim, que ja són propietat del Sabadell i el BBVA respectivament, i aquestes entitats assumeixen trobar una sortida o un bescanvi per als clients, que serà més o menys favorable, però en cap cas no suposarà la recuperació del 100% dels estalvis”. Els clients d’Unnim ja no es trobaran en la situació de perdre-ho tot, perquè essent ja propietat del BBVA, és el banc qui farà propostes de bescanvi que quedaran al marge de les imposicions del rescat bancari europeu.
En aquest escenari, NovaCaixaGalícia ha recomanat als clients que puguin demostrar defecte de forma en la contractació de les preferents que recorrin al tribunal d’arbitratge o que denunciïn l’entitat, com a via per intentar recuperar total o parcialment els seus diners, perquè Brussel·les ha assegurat que respectarà les decisions de la justícia en aquest sentit. És a dir, que si un jutge determina que el client va ser estafat, l’entitat rescatada sí que podrà emprar diners del rescat per fer front a la sentència judicial. Brussel·les ha comunicat que abans del 31 d’agost l’Estat espanyol ha d’aprovar una nova legislació que estableixi una negociació voluntària entre entitats i clients, i un procediment de quitança obligatòria si no hi ha un acord.
Però CatalunyaCaixa ha optat per una altra estratègia. L’entitat ha explicat a Nació Digital que “estem fent tots els esforços possibles per trobar una solució per al 100% dels clients amb preferents -subscrites entre 1999 i 2000-, parlant amb Brussel·les individualment i també a través de tot el sector, entre d’altres coses perquè considerem que a la nostra entitat les preferents es van col·locar correctament, i per tant, no hi ha d’haver clients amb contractes mal fets que hagin de recórrer a la justícia”. Sigui com sigui, l’entitat assegura que “en cap cas no estem recomanant als nostres clients que iniciïn un procés en un tribunal
d’arbitratge”. La prioritat de CatalunyaCaixa és “esperar que culmini el procés de privatització, que pensem que serà aviat, i aleshores podrem oferir un bescanvi als nostres clients com han fet altres entitats”.
La CNMV estableix que les entitats havien de seguir diversos procediments per col·locar correctament aquests productes: un test de conveniència segons el perfil del client, entregar-li un tríptic explicatiu, un document, també signat, que no ocupés més d’una cara d’un foli en què es recollissin de forma clara i concisa els riscos del producte, i finalment, l’ordre de subscripció.
