Polítics, economistes, empresaris i veus del món sindical han coincidit en demanar al Govern de l'Estat que prossegueixi el camí de reformes estructurals que ha iniciat amb la reforma laboral, que rebrà demà la resposta sindical amb la primera vaga general que afronta l'executiu del president Rodríguez Zapatero, en el marc de les jornades de reflexió que ha organitzat Esade a Sant Benet del Bages.
Durant la ponència 'La reforma de l'Estat del Benestar', l'eurodiputat del PSOE, Ramon Jáuregi, ha considerat 'superficials' les reformes del Govern, mentre que l'exministre d'Indústria, Joan Majó, ha assegurat que el retard de l'edat de jubilació és una 'qüestió matemàtica originada per la demografia'.
Segons Jáuregi, entre altres reformes, 'no hi ha més remei que assumir el copagament de determinats serveis públics. Ja es fa en temes de dependència, però també s'ha de fer en la sanitat si volem mantenir un sistema de qualitat. Tanmateix, no totes les capes de població poden fer aquestes contribucions', ha afegit en relació als ciutadans amb menys recursos.
Sobre la reforma del sistema de pensions, el representat del Partit Socialista ha esmentat que 'no és lògic que ens jubilem més tard que la generació dels nostres pares i tinguem una esperança de vida superior. És lícit que hi hagi una contestació social a retardar l'edat de jubilació, però s'haurà de fer, o bé augmentar els anys de carència'.
Arrel d'aquesta reforma, Jáuregi ha recordat quan els primers governs del PSOE van eixamplar la base de càlcul de les pensions de dos a vuit anys, que després van passar a dotze i quinze. 'Semblava impensable en aquell moment, però ara, on estaria el nostre sistema de pensions sense aquests ajustos?'
Els límits de les reformes
Per la seva banda, l'exsecretari general de CCOO de Catalunya i professor d'Esade, Joan Coscubiela, ha admès la necessitat de reformes sense perdre de vista l'equitat social i ha assegurat que les reformes que s'han fet a l'Estat durant els darrers vint anys 'han estat l'enveja d'Europa i han estat espectaculars' i 'ara sembla que no haguem fet res'.
Coscubiela ha afirmat que 'hi ha una crisi greu d'autoconfiança al país' i que les previsions són 'apocalíptiques' quan 'la història dels darrers anys demostra que moltes previsions del passat van ser errònies'. L'exlíder sindical ha recordat que es preveia una població activa de 15 milions de persones a Espanya el 2007 i 'es va arribar als 20 milions'.
Així, Coscubiela ha assegurat que hi ha un marge 'enorme' per la reforma del sistema de pensions, però que 's'ha de vigilar ja que si no podem donar feina a la gent fins els 65 anys, difícilment ho podrem fer quan en tinguin 67'. També ha advocat per augmentar els anys de base de càlcul de les pensions, però 'progressivament'.
Qui fixa l'agenda del Govern?
L'exministre d'Indústria i Energia, Joan Majó, ha apuntat que el retard de l'edat de jubilació 'és una qüestió matemàtica, sanitària i demogràfica provocat per l'allargament de diverses fases de la vida com l'educació i la vida postlaboral'. Majó ha lamentat 'la càrrega ideològica d'aquesta qüestió, quan hauria d'haver estat al marge de les altres reformes'.
Majó ha declarat que els mercats 'han fixat i estan fixant l'agenda de les reformes del Govern espanyol. I els mercats són els bancs, els sistemes financers i els inversors'. Sobre la reforma laboral, l'exministre socialista ha acceptat que es faci, però entén que 'la gent protesti quan no ve acompanyada d'una reforma fiscal que faci més progressiu el sistema impositiu'.
La veu dels acadèmics
En una exposició més acadèmica, l'altre ponent del debat, el professor honorari d'Economia d'Esade i expert en temes de l'Estat del Benestar, Eugenio Recio, ha assegurat que cal canviar la cultura de l'Estat del Benestar pel concepte d'economia social de mercat, que segons el Tractat de Lisboa i tal com ha recordat el professor, és 'el sistema propi de la Unió Europea'.
L'Estat del Benestar 'assegura uns nivells de vida a tots els ciutadans independentment de les seves accions. És l'Estat-Providència', ha explicat Recio, que ha assegurat que això fa perdre la 'noció de responsabilitat personal dels ciutadans, que exigeixen un augment de la despesa pública i millors serveis'.
Per contra, Recio ha opinat que quan es parla d'economia social de mercat, 'es dóna prevalença al mercat i, per tant, a la llibertat d'elecció i a la responsabilitat dels ciutadans'. El professor ha reconegut que 'defensar els mercat avui és perillós després del que ha passat amb els mercats financers i especulatius, però jo em refereixo amb els mercats de béns i serveis als que tenen la majoria dels ciutadans'.
'Ara bé, no tots els mercats acompleixen aquesta funció, per això l'Estat ha d'establir les regles de joc. Així es reconeix el paper de l'Estat en l'economia', ha afegit Recio. En aquestes regulacions, 's'hauria de regular la funció especulativa que s'ha donat en l'economia'. 'Per desgràcia o circumstàncies molt diverses, no tots els ciutadans es poden enfrontar amb els riscos de la vida. Els que involuntàriament no poden participar en el mercat, han de ser atesos per l'Estat', ha argumentat el professor.
