Valeo, una empresa francesa que fabrica complements per automòbils, ha explicat que el motiu és abaratir el cost de la productivitat ja que es volen concentrar a la capital aragonesa totes les plantes de producció. La resposta ha estat una vaga indefinida i una acampada que ja fa quasi 40 dies que s'allarga. "L'any passat –detalla la Sandra- ja van voler fer una cosa semblant i el comitè d'empresa es va tancar a les oficines durant dies. Per nosaltres, la deslocalització suposa un desarrelament. Aquí tenim els fills, els pares, els amics, el nostre entorn".
 
Els comentaris sobre Luis Chica entre els treballadors són molt durs. El director general té fama de persona de tracte difícil. Com explica un altre treballador acampat: "Des que hi és ell, hi ha hagut cinc expedients de suspensió i un d'extinció de contracte, que va afectar 67 treballadors".
 
L’acampada és una forma de pressió. Però és també una manera molt gràfica d’escenificar el que volen totes les famílies afectades: romandre al seu lloc de treball. "Aquest estiu les nostres vacances han estat acampar al polígon", ens explica la Sandra, molt activista ella. Estan ben organitzats. Tota la plantilla s'ha abocat a la mobilització i l'acampada, que té tres torns. L'ambient és fraternal. Els vespres, encenen la barbacoa.  
 
Pels treballadors, la deslocalització és una salvatjada. Pel fons i per la forma. La Generalitat, a través del departament d’Empresa i Ocupació, ha intervingut en el conflicte fent costat als treballadors, i ha demanat a Valeo que reconsideri la decisió o, si més no, que l’ajorni i negociï amb els sindicats.

"Anirem a la Via Lliure"

Juan Jiménez, del comitè d'empresa i afiliat a Comissions Obreres, ens explica que "el que pretén Valeo no té cap sentit. El que es pretén s'ha fet amb premeditació i mala fe. Aquí, el 67% de la producció és per a Seat i Nissan, i l'operació de Saragossa no pot suposar tants avantatges econòmics com diuen". De moment, les posicions en conflicte són inamovibles, però per Juan Jiménez, "aquest és un tema de país, com li vam dir al conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, a començaments d'agost. Creiem que el president Mas hauria de volar a París i tractar el tema amb la direcció de Valeo".
 
Jiménez ens diu que "anirem a la Via Lliure. Volem donar a conèixer el nostre cas. Ho volem sobretot perquè nosaltres volem viure i treballar a Catalunya. Aquest és el nostre lema principal. Aquesta és el nostre país. Aquí tenim la nostra vida. Pensem que la mitjana d'edat del personal és de 48 anys". Els sindicats plantegen altres opcions que no sigui el desarrelament de més de dues-centes famílies. Per Jiménez, "es podrien buscar altres fórmules industrials. En lloc de fabricar climatitzadors, com fem aquí, es podrien fer altres productes. O cercar altres inversors per aquest espai". 
 
Incompliments de l'empresa

L’any passat, es va signar un pla industrial que garantia la producció a Martorelles, en principi, fins al 2019. I doncs? Pels treballadors, la decisió anunciada el 23 de juliol és un incompliment flagrant i no creuen en els motius presentats per Valeo, que consideren  falsos. L’empresa no travessa un mal moment. Ha incrementat beneficis, asseguren des del comitè d'empresa.
 
L’acampada, quan s’allarga, esdevé un espai de sociabilitat bastant sorprenent. Genera vincles de solidaritat entre les famílies implicades. Cohesiona. Esdevé al final una àgora de circumstàncies, però solidària i sota cobert, un aixopluc davant dels efectes més dramàtics d’una crisi econòmica que té en els ERO i les deslocalitzacions el seu rostre més amarg.