Planificar i rebre herències són decisions i moments transcendentals que sovint es converteixen en maldecaps. A banda de les discussions familiars que sovint sorgeixen, és important documentar-se adequadament per evitar cometre un seguit d'errors que poden costar molts diners.

L'advocat David Jiménez, en conversa amb el Diari de Girona, explica que l'error fonamental és no tenir testament. “Si morim sense ell, la llei decideix per nosaltres, i el resultat pot no ajustar-se a la nostra realitat familiar o patrimonial”, assegura. La solució és firmar el testament, amb prou antelació. Tot i que pugui semblar un mal presagi, els experts recomanen fer-ho quan es tenen plenes facultats per prendre una decisió coherent.

Un altre lletrat, Manuel Hernández, posa el focus en el pagament de l'impost de successions -tribut que grava la transmissió de béns i drets per herència-. Cal pagar-lo en un termini màxim de sis mesos des de la data de defunció, si no es fa, s'apliquen recàrrecs i sancions econòmiques que fan reduir considerablement la quantia de l'herència. Si, en canvi, es volen fer donacions en vida, la millor manera és l'herència. L'impost de successions pot incloure bonificacions de fins al 99% per a familiars directes.

Tot i això, cal tenir en compte el que els experts denominen "herències enverinades". Aquelles que inclouen deutes o càrregues ocultes. Per evitar malentesos i possibles recarregues, el consell general és acceptar l'herència a benefici d'inventari. Portat a la pràctica, només fins al valor del patrimoni heretat, per evitar posar en risc el patrimoni personal.

Finalment, l'advocat Iñaki Berredo desmunta la teoria que cal repartir les herències a parts iguals entre els hereus. “No és obligatori dividir el patrimoni en terços exactes. Es pot assignar l’habitatge a dos fills i el compte bancari o el cotxe a un altre, sempre que el valor global sigui equitatiu”.