L’economista Guillem López-Casanovas, fill de Ciutadella, acaba de publicar L’economia de Menorca. Els anys que hem viscut perillosament (2020-2025), editat per Documenta Balear. És un recull d’articles publicats aplegats de manera sistemàtica que permeten fer una radiografia que depassa en molt els límits de l’economia clàssica per mostrar una mirada holística de la societat illenca. Ho fa analitzant la realitat dels darrers anys, ferits per una pandèmia que ha deixat més al descobert els punts febles d’un model estressat pel turisme de masses i les ferides sobre el territori.
López-Casasnovas és doctor en Economia Pública per la Universitat de York, catedràtic a la Pompeu Fabra i exconseller del Banc d’Espanya. Però tot això no el fa un acadèmic previsible. La visió que aporta de l’economia menorquina està ben alliberada de l’obsessió per les xifres genèriques del PIB i integra en la seva idea de prosperitat tots els ingredients del capital social, que vol dir llocs de treball amb valor afegit, preservació de la natura i factors que poden semblar intangibles i no ho són gens, des del sentiment comunitari a l’amor a la llengua.
El catedràtic d’Economia defuig les dialèctiques binàries i, enfront el debat entre créixer més o decréixer, defensa créixer de manera diferent. Un país necessita créixer per respondre a les aspiracions individuals i col·lectives i generar noves oportunitats, el que a Menorca passa per desestacionalitzar, creixent en els mesos de baixa activitat, tot augmentant el valor afegit de l’oferta i no incrementar les places en temporada alta, una tendència que col·lapsa la mobilitat i els serveis, i agreuja els problemes d’habitatge.
L’autor no defuig els aspectes més delicats i entra en el debat sobre la immigració evitant els tòpics. Assegura que un "bonisme descontrolat" acabarà sent una fàbrica de feixistes i que cap societat per ella sol pot resoldre els problemes migratoris. Afirma que la immigració per si sola no és “la” solució, sinó que aquella que sigui possible ha d’encaixar amb una economia de futur que ha dpacollir els autpoctons i els nouvinguts per fer possible una integració plena i un benestar per a tots.
El llibre traspua compromís amb la terra, a la que López-Casasnovas ret homenatge amb voluntat d’ajudar a redreçar una Menorca a qui els seus governants no sempre han sabut fer justícia. L’aplec d’articles respira confiança i, al capdavall, optimisme cap al futur. El llibre dona autoestima col·lectiva. Però al final, l’autor s’encomana, amb ironia, al patró de l’illa, Sant Antoni Gloriós. Per si de cas.
