El periòdic augura que sense "doloroses reformes" països com Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal semblen abocats a anys d'escàs creixement. Una situació que dificultaria encara més el pagament dels seus deutes, encara que de moment "cap membre de la zona euro corre el risc de no poder plantar cara a les seves obligacions".
Ara bé, els economistes citats pel rotatiu anglès deixen ben clar que existeix el risc d'una crisi de deute públic en el si de l’eurozona si s'acumulen diversos anys d'estancament econòmic.
En el cas d'Espanya, 'WSJ' apunta que després d'haver gaudit d’una autèntica festa disfressada de tipus d'interès molt per sota dels acostumats gràcies a la seva incorporació a l'euro, les llars i empreses espanyols van trobar grans incentius en l'endeutament, fins al punt que el deute de les llars va arribar en 2007 el 130% de la renda disponible.
D'aquesta manera, l'economia espanyola va assolir situar-se entre les deu majors del planeta i va superar en ingressos per càpita a socis com Itàlia. Per contra, els costos de les empreses van augmentar, restant competitivitat a les exportacions, el que es veu agreujat per la fortalesa de l'euro enfront de la resta de divises. "Normalment els països poden restaurar la seva competitivitat mitjançant devaluacions de la seva divisa, una tècnica que abans de la seva incorporació a l'euro Espanya havia realitzat en diverses ocasions per a evitar la recessió", assenyala el diari, que adverteix que actualment Espanya no compta amb aquesta possibilitat, ni amb l'eina monetària de fixar els tipus d'interès més adients per a la seva economia.
Per aquest motiu, el rotatiu apunta que Espanya haurà de guanyar competitivitat a través de rebaixes salarials i de preus respecte als seus socis de la zona euro, el que apunta a anys d'estancament salarial en un país on la gent s'ha acostumat a una acusada millora dels seus estàndards de vida. "Alguns economistes preveuen una 'dècada perduda' a l'estil de Japó", afirma el 'WSJ'.
Així, els experts consultats pel periòdic pronostiquen el risc d'una crisi de deute públic al si de l’eurozona si s'acumulen anys d'estancament econòmic. En aquest sentit, el diari apunta que els països de l’eurozona podrien contrarestar mitjançant una major unitat política, que permetés l'emissió de deute públic de manera centralitzada per les institucions de l’ eurozona, encara que admet que aquesta possibilitat no gaudeix de moltes possibilitats en l'actual moment d'escepticisme respecte a una major integració europea.
Així mateix, altra de les possibilitats d'enfrontar una crisi de deute públic, denominada "opció nuclear" seria que el país en dificultats abandonés l'euro, encara que això implicaria la pràctica seguretat d'impagament del deute, que seguiria denominada en euros.
Per tant, el diari assenyala que l'opció més probable seria la del rescat, a pesar que les principals economia de la zona euro com Alemanya o França trobarien dificultats per a justificar-lo davant els seus contribuents. "Probablement haurien d'imposar a altres països impopulars plans d'austeritat de l'estil dels aplicats pel fons Monetari Internacional (FMI), el que augmentaria les tensions en la UE", conclou el The Wall Street Journal.
