Els països del G-20 podrien acordar la reducció a la meitat del dèficit públic i l'estabilització del deute dels estats en tres anys, segons un primer esborrany de les conclusions de la cimera. Amb tot, els diversos països podrien decidir en quin moment començar la retallada del dèficit, i, per tant, promoure diferents ritmes d'acord amb les necessitats de cada un. La cimera ha demostrat les divergències d'estratègia entre els Estats Units, que vol motivar el creixement econòmic, i la Unió Europea, que promou una rebaixa de la despesa. De fet, l'esborrany indica que hi ha un equilibri delicat entre restaurar la disciplina pressupostària i promoure un creixement sostenible després de la crisi.

Tot i les diferències de criteri entre els països, els polítics semblen disposats a mantenir la unitat del G-20, i podrien acordar un text a mig camí entre el foment del creixement i la reducció del dèficit. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha defensat que tots els estats van 'cap a la mateixa direcció', que és, segons ell, 'un creixement sostenible a llarg termini que fomenti la creació de treball per la gent'.

El G-20 assegura en l'esborrany de comunicat -obtingut per Reuters- que 'un ajust fiscal sincronitzat en diverses economies importants pot impactar negativament en la recuperació'; i per això permet un calendari diferent segons els països. En una concessió a Europa, el text també diu que si no s'implementen mecanismes de consolidació pressupostària 'quan sigui necessari', es pot 'danyar la confiança i el creixement'.

El Secretari del Tresor dels Estats Units, Timothy Geithner, ha assegurat que la cimera 'ha de ser fonamentalment sobre el creixement', i que tan Europa com el Japó han d'incentivar l'economia interna per promoure les exportacions. Europa, però, creu que l'estratègia per fomentar el creixement a llarg termini és la reducció de la despesa immediata. Una altra gran economia mundial, Brasil, ha defensat que una retallada dels pressupostos a Europa pot perjudicar els països en vies de desenvolupament que en depenen més directament pel comerç.

Amb els diversos ritmes de sortida de la crisi, les diferències en com actuar a partir d'ara s'han fet més evidents, el que fa preveure una reunió amb unes conclusions finals flexibles i adaptables a cada realitat.