Hisenda està disposada a posar la pistola al pit als 441.000 catalans que les estan passant més magres per la crisi econòmica: els aturats, els divorciats i les empreses en fallida. Segons els tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda, que s'adscriuen al sindicat GESTHA, la crisi financera està produint situacions certament "absurdes" amb la Hisenda Pública.

Els inspectors denuncien que el temut fisc espanyol, lluny de canviar el seu modus operandi per adaptar-lo a la crisi, s'acarnissa investigant els col·lectius més perjudicats en la seva economia, obviant d'altres vies de recaptació més eficaces i justes, com la lluita contra l'economia submergida i els grans defraudadors.

Una situació especialment sensible a Catalunya, que és la segona comunitat de l'Estat espanyol, per darrere Andalusia, que pateix aquesta croada confiscatòria. Segons el sindicat Gestha, aquesta estratègia és "equivocada, injusta i ineficient".

Els aturats, "en capella" de la inspecció

Pel que fa a la pressió sobre els més perjudicats per la crisi, els tècnics d'Hisenda posen com a primer exemple la situació de la majoria dels gairebé 417.000 desocupats catalans que van cobrar el 2009 prestacions per desocupació, aquells que van percebre més de 1.500 euros en el conjunt del any, normalment sense retencions.

A més, en aquests casos, el límit per no estar obligat a declarar l'impost sobre la renda baixa als 11.200 euros d'ingressos íntegres, des dels 22.000 euros si hi ha només un pagador.

En segon lloc, Gestha posa llum davant els casos de les persones que perden el seu habitatge en no poder pagar la hipoteca, malgrat la moratòria de dos anys en el pagament de la meitat de la seva quota hipotecària, fins a un màxim de 500 euros mensuals. Un flotador aprovat a partir l'1 de gener de 2009 per als aturats i treballadors autònoms que hagin tancat el seu negoci o hagin reduït els seus ingressos.

La paradoxa és que, en aquestes situacions, si el preu de la subhasta o el deute, inclosos els interessos moratoris, d'indemnització i costos, supera el preu escripturat de l'habitatge, Hisenda considera que "el desallotjat ha obtingut un guany patrimonial", i li exigirà entre un 19 % i un 21%. Segons les últimes dades provisionals de l'INE, entre gener i març les fallides familiars van augmentar un 4,6% en comparació amb el mateix període de l'any anterior.

Els divorciats, "una mina"

Gestha denuncia igualment que Hisenda ha trobat "una mina" en els gairebé 22.000 casos de separacions i divorcis produïts a Catalunya, atès que a l'Estat espanyol es produeixen més de 13 ruptures per hora -entre 2001 i 2006 van créixer més d'un 277%, xifra que va situar llavors Espanya al capdavant de la Unió Europea, segons l'Institut de Política Familiar-.

En els casos en què el principal bé de la parella és l'habitatge hipotecat, el cònjuge que s'adjudica l'habitatge demanarà un préstec per pagar a la seva ex parella la meitat corresponent. Realitzada aquesta liquidació, el fisc considera que "l'ex cònjuge, que ha venut la meitat, ha obtingut un guany patrimonial", i li reclamarà entre un 19% i un 21%.

Les empreses en fallida, llenya de l'arbre caigut

Però els tècnics d'Hisenda avisen que aquestes situacions absurdes no són exclusives de les persones, sinó que també afecten  més de 2.100 empreses catalanes. Així, aquelles societats que van entrar en procés concursal a Catalunya durant el passat any pateixen situacions "kafkianes" en les que, en cas d'arribar a un acord amb els creditors - ja que se suposa que no pot poden pagar-, Hisenda els imputarà un "benefici a distribuir en diversos exercicis" que tributarà en l'Impost sobre Societats.

Una situació que s'acosta al disbarat i que es reprodueix en les dacions en pagament de deutes.  Això és, operacions en què el deutor que no té liquiditat lliura un bé per pagar un deute, i en les dissolucions societàries provocades per una insolvència definitiva.

Els esforços, contra l'economia submergida

Els tècnics d'Hisenda consideren que la solució per equilibrar els comptes públics no és passar per l'adreçador als qui més malament ho estan vivint la cara més fosca de la crisi. Per als inspectors, el remei es troba en l'economia submergida i els grans defraudadors, en comptes de posar la lupa sobre els col·lectius més perjudicats per la crisi, o realitzar retalls socials gairebé irreversibles, sobretot quan l'Estat espanyol té una de les bosses més abundants de diner negre de la Unió Europea, equivalent al 23,3% del PIB, el que suposa que 245.000 milions escapen al control del fisc anualment.