Irlanda no està per pintes. La crisi econòmica ha deixat sense gas el país que fa poc temps era l'exemple del dinamisme econòmic. Ara, el govern d'Irlanda, un dels països europeus més afectats per la crisi econòmica, ha admès aquest dijous la seva responsabilitat en el daltabaix financer del país. El ministre d'Economia, Brian Leniham, ha assegurat que algunes de les decisions que va adoptar el govern estaven 'malament' i van ser un 'error'. 'Vam gastar massa diners', ha admès Lenihan, que ha de redreçar un país que el 2009 va registrar un dèficit equivalent al 14,5% del PIB, el més alt de tota la Unió Europea. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, que va ser ministre d'Economia fins el 2008, ha dit que es penedeix 'profundament' de les decisions preses abans de la crisi, que van motivar el boom immobiliari.

'En perspectiva, és clar i obvi que no hauríem pres aquest camí si haguéssim conegut l'abast del col·lapse immobiliari a què hauria de fer front el país', ha assegurat Cowen en un comunicat. El primer ministre irlandès ha admès que una política fiscal més dura hagués ajudat a disminuir el ritme de creixement de l'economia, molt basada, com a l'estat espanyol, en la indústria de la construcció. 'Me'n penedeixo profundament', ha sentenciat Cowen sobre la promoció d'una dèbil política fiscal durant els anys del boom immobiliari.

De fet, dos informes oficials sobre les causes de la crisi econòmica publicats dimecres senyalen que una mala regulació del sistema bancari, l'estabilitat fiscal i l'ús excessiu dels préstecs hipotecaris van portar Irlanda a la crisi. Els informes, liderats pel president del Banc d'Irlanda, Patrick Honohan, i pels analistes Klaus Regling i Max Watson, asseguren que els pressupostos del govern i les desgravacions fiscals promogudes per Cowen van contribuir 'significativament' a un creixement desmesurat i van permetre que la gent pensés que 'la festa duraria sempre'.

El ministre d'Economia Brian Lenihan ha admès en una entrevista a la televisió pública irlandesa que van cometre 'errors' en la gestió del boom immobiliari. Lenihan ha defensat que el creixement econòmic era 'saludable', però ha acceptat que el sector de la construcció va arribar a ser 'massa dominant'. 'Però siguem clars, no eren errors que molts senyalessin aleshores, i de fet, molts dels qui van predir el col·lapse de la bombolla immobiliària ho van fer molt tard', ha dit Lenihan.

El ministre ha assegurat que el govern irlandès 'ha d'assumir la principal responsabilitat' per la situació econòmica del país, però també ha criticat el context social dels anys de bonança, quan es demanaven 'més i més diners' i 'menys i menys impostos'. D'altra banda, respecte a les conclusions dels informes, el primer ministre Cowen ha remarcat que 'ja s'han pres accions dures per corregir els errors identificats'. 'Hem après unes lliçons dures i hem pres decisions difícils. La nostra economia ara està sortint de la recessió', ha destacat.

El govern irlandès ha aprovat un dur pressupost d'austeritat pel 2010, que inclou plans per estalviar prop de 4.000 milions d'euros a través de retallades al sector públic i nous impostos. Irlanda va haver de nacionalitzar un dels seus principals bancs, l'Anglo Irish Bank, i l'Eurostat va revisar el seu dèficit el 2009 fins al 14,5%, dos punts per sobre del calculat pel propi país. Tot i això, el govern espera reduir-lo fins als màxims permesos per la Unió –prop d'un 3%- en quatre anys. El deute públic irlandès és de prop del 64% del PIB, amb previsions que arribi fins als 94.000 milions d'euros aquest mateix any.