D'altra banda, els pagesos veuen amb preocupació l'acord signat per Brussel·les, que ja ha entrat en vigor i beneficia un dels competidors directes, Sud-àfrica, que podrà importar durant més temps del que ho feia ara els seus cítrics. "Ells tenen un cítric molt bo i nosaltres estem en la pitjor època per competir amb ells", ha lamentat Roig, que ha anunciat que es plantejaran si convoquen mobilitzacions.
Fins ara, Sud-àfrica estava autoritzada a importar cítrics a Europa del juny fins a principis d'octubre amb petits aranzels. A partir de l'acord de l'Eurocambra, Sud-àfrica –i altres països africans- podran entrar cítrics a Europa fins al 30 de novembre amb un petit aranzel que acabarà desapareixent del tot el 2025. Roig s'ha mostrat molt crític amb una part d'eurodiputats espanyols que, o bé van votar a favor de l'acord, o bé van abstenir-se i van ajudar a ampliar la majoria. Sud-àfrica és un dels majors competidors perquè, segons Roig, "estan molt avançats".
Per tot plegat, els pagesos estan atemorits per unes afectacions que ja veuen enguany. "Si vas al supermercat que vulguis, veuràs que la majoria de cítrics ja són procedents de Sud-àfrica, i sense aranzel" fins al 15 d'octubre. "Ara tenim uns cítrics que són molt àcids, que no tenen el suc que haurien de tenir –el tindrem d'aquí a uns dies-, però ells tenen un cítric que és com si aquí estiguessin a febrer, març o abril, que és quan és tan bo", ha explicat Roig, "estan en la millor època per entrar a Europa i nosaltres en la pitjor per competir amb ells".
Pel responsable de cítrics del sindicat agrari, l'acord serà un factor més a sumar als problemes de preus que el sector sol tenir, on també hi ha conflictes per col·lapses en la producció en certs moments de la campanya. "Si afegim que tenim un competidor directe ja ficat aquí i amb condicions sense aranzels, amb les condicions nostres i més competitius per preu, tenim un gran problema", ha afirmat.
Mobilitzacions i trobades amb comerços per conscienciar
Amb aquest panorama, els pagesos es plantegen convocar mobilitzacions però el responsable de cítrics alerta que al sector s'hauria de sumar també el comerç i cooperatives per anar tots a una: "És un tema complicat que, si ningú fa res, acabarà pagant el pagès perquè no tenim marge de maniobra". "Si el comerç o el gran mercat acaba dient que la clementina se la queden però amb un 30% menys de preu que l'any anterior, ho agafes o ho deixes. Estem indefensos", ha lamentat.
D'altra banda, el sindicat veu que una de les línies sobre les quals poden incidir és en el comerç i intentar que, a curt termini, el comerç prioritzi les produccions autòctones abans que les importades. En aquesta línia, UP demanarà reunions per arribar a "conscienciar la gran distribució, que són els que manen", segons Roig: "No podem estar en contra del lliure comerç, però sí posar les cartes damunt la taula, perquè no pot ser que puguin entrar sense cap aranzel i ens quedem sense poder competir". El responsable de cítrics ha recordat també que les produccions autòctones han de complir amb uns mínims que marca Europa i que no s'exigeixen a les produccions africanes, ni en sous ni en productes emprats als cultius.
Petites i amb poc suc
Les varietats primerenques es van començar a recollir a principis d'octubre i, a causa de la sequera, no han arribat a un calibre normal i, interiorment, no tenen el suc que haurien de tenir. "No estan així totes, però un percentatge important presenta problemes interiors, però igual que a l'Ebre també estan així els valencians, murcians i andalusos", ha explicat Roig, que ha detallat que la situació generalitzada fa que "es vegin poques clementines espanyoles" als supermercats. "En un principi, les últimes pluges ajudaran a fer que les varietats que hem de collir a partir del mes vinent estiguin millor de calibre, que no serà gros però sí normal", ha afirmat el responsable de cítrics d'UP.
La sequera que s'ha patit en aquesta campanya ha fet augmentar els costos de producció, perquè els pagesos del sector dels cítrics s'han vist obligats a regar entre un 20 i un 50% més dels pous, un fet que ha augmentat, de mitjana, uns 200 euros per hectàrea el cost del reg, que en un any normal ja se situa sobre els 650 euros per hectàrea. A més, això ha provocat una major incidència de plagues, sobretot d'aranyes i àcars, en el cultiu de clementina, que ha fet duplicar el cost dels tractaments fitosanitaris, que ha passat dels 612 euros per hectàrea a 1.200 euros per hectàrea.
A falta que el sindicat faci una estimació oficial, calculen que enguany hi haurà una campanya "normal" pel que fa a producció, ni tan baixa com la passada ni amb molta producció, com es va donar el cas ara fa dos anys. Segons Roig, es podrien arribar a collir unes 160.000 tones de clementina i unes 40.000 de taronja a les Terres de l'Ebre. Més d'un 90% de producció se'n va a Europa.
Per tot plegat, els pagesos estan atemorits per unes afectacions que ja veuen enguany. "Si vas al supermercat que vulguis, veuràs que la majoria de cítrics ja són procedents de Sud-àfrica, i sense aranzel" fins al 15 d'octubre. "Ara tenim uns cítrics que són molt àcids, que no tenen el suc que haurien de tenir –el tindrem d'aquí a uns dies-, però ells tenen un cítric que és com si aquí estiguessin a febrer, març o abril, que és quan és tan bo", ha explicat Roig, "estan en la millor època per entrar a Europa i nosaltres en la pitjor per competir amb ells".
Pel responsable de cítrics del sindicat agrari, l'acord serà un factor més a sumar als problemes de preus que el sector sol tenir, on també hi ha conflictes per col·lapses en la producció en certs moments de la campanya. "Si afegim que tenim un competidor directe ja ficat aquí i amb condicions sense aranzels, amb les condicions nostres i més competitius per preu, tenim un gran problema", ha afirmat.
Mobilitzacions i trobades amb comerços per conscienciar
Amb aquest panorama, els pagesos es plantegen convocar mobilitzacions però el responsable de cítrics alerta que al sector s'hauria de sumar també el comerç i cooperatives per anar tots a una: "És un tema complicat que, si ningú fa res, acabarà pagant el pagès perquè no tenim marge de maniobra". "Si el comerç o el gran mercat acaba dient que la clementina se la queden però amb un 30% menys de preu que l'any anterior, ho agafes o ho deixes. Estem indefensos", ha lamentat.
D'altra banda, el sindicat veu que una de les línies sobre les quals poden incidir és en el comerç i intentar que, a curt termini, el comerç prioritzi les produccions autòctones abans que les importades. En aquesta línia, UP demanarà reunions per arribar a "conscienciar la gran distribució, que són els que manen", segons Roig: "No podem estar en contra del lliure comerç, però sí posar les cartes damunt la taula, perquè no pot ser que puguin entrar sense cap aranzel i ens quedem sense poder competir". El responsable de cítrics ha recordat també que les produccions autòctones han de complir amb uns mínims que marca Europa i que no s'exigeixen a les produccions africanes, ni en sous ni en productes emprats als cultius.
Petites i amb poc suc
Les varietats primerenques es van començar a recollir a principis d'octubre i, a causa de la sequera, no han arribat a un calibre normal i, interiorment, no tenen el suc que haurien de tenir. "No estan així totes, però un percentatge important presenta problemes interiors, però igual que a l'Ebre també estan així els valencians, murcians i andalusos", ha explicat Roig, que ha detallat que la situació generalitzada fa que "es vegin poques clementines espanyoles" als supermercats. "En un principi, les últimes pluges ajudaran a fer que les varietats que hem de collir a partir del mes vinent estiguin millor de calibre, que no serà gros però sí normal", ha afirmat el responsable de cítrics d'UP.
La sequera que s'ha patit en aquesta campanya ha fet augmentar els costos de producció, perquè els pagesos del sector dels cítrics s'han vist obligats a regar entre un 20 i un 50% més dels pous, un fet que ha augmentat, de mitjana, uns 200 euros per hectàrea el cost del reg, que en un any normal ja se situa sobre els 650 euros per hectàrea. A més, això ha provocat una major incidència de plagues, sobretot d'aranyes i àcars, en el cultiu de clementina, que ha fet duplicar el cost dels tractaments fitosanitaris, que ha passat dels 612 euros per hectàrea a 1.200 euros per hectàrea.
A falta que el sindicat faci una estimació oficial, calculen que enguany hi haurà una campanya "normal" pel que fa a producció, ni tan baixa com la passada ni amb molta producció, com es va donar el cas ara fa dos anys. Segons Roig, es podrien arribar a collir unes 160.000 tones de clementina i unes 40.000 de taronja a les Terres de l'Ebre. Més d'un 90% de producció se'n va a Europa.
