Mariano Rajoy i Angela Merkel, a la cimera de l'OTAN de Chicago Foto: ACNLa desviació encara en quatre dècimes més del dèficit públic espanyol per les 'trampes' dels governs de Madrid, el País Valencià i Castella i Lleó no ha agradat gens la Comissió Europea que exigeix "transparència". El seu portaveu econòmic, Amadeu Altafaj, ha assegurat aquest dilluns que "no existeixen raons" per desconfiar de la revisió a l'alça fins el 8,9% del PIB (en comptes del 8,5% inicial) anunciada per l'executiu del PP, però tot i així enviarà els seus inspectors a Madrid per verificar-la. Altafaj ha recordat que Brussel·les "ha subratllat una i altra vegada la necessitat de més transparència i bona gestió dels comptes en tots els nivells de l'administració: govern central, regions i municipis".
Eurostat, l'oficina estadística comunitària, enviarà aquesta setmana els seus funcionaris al ministeri d'Hisenda a Madrid, com ja havia fet al març, després que Rajoy s'estrenés a Brussel·les desafiant els seus homòlegs i negant-se a complir la retallada del dèficit. Eurostat vol "aclarir immediatament si aquest ajustament es pot considerar exhaustiu" (és a dir, si és realment l'última paraula) o si en les properes setmanes apareixeran noves factures impagades als calaixos i Rajoy haurà d'acabar reconeixent que els números vermells del 2011 van superar el 9%, en comptes del 6% reconegut per José Luis Rodríguez Zapatero.
Altafaj no ha volgut admetre si aquesta nova desviació provoca "insatisfacció" a Brussel·les i s'ha limitat a informar que els funcionaris d'Eurostat verificaran els comptes i "incorporaran totes les noves dades a l'anàlisi". La Comissió Europea ha d'anunciar aquest 30 de maig si dóna o no més marge a Rajoy per sanejar els comptes (l'anhelada pròrroga d'un any, fins el 2014, per complir el 3% de dèficit exigit). "Tenim relacions excel·lents amb l'Institut Nacional d'Estadística i la col·laboració i intercanvi de dades és molt fluida, no tenim cap raó per dubtar de la qualitat del seu treball", ha defensat el portaveu de l'eurocomissari Olli Rehn.
Altafaj ha qualificat de "passes en la bona direcció" la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dijous passat i la llei d'estabilitat pressupostària, en la mesura en que "aporten més transparència i una gestió més eficaç en el control de la despesa" que evitarà que empitjori encara més "la confiança" dels mercats amb l'economia espanyola.
Davant les informacions que apunten a que Espanya podria demanar diners del fons de rescat de l'euro per salvar la seva banca (el nou president francès, François Hollande, fins i tot ja ho ha demanat obertament), la Comissió Europea adverteix que no és possible jurídicament. "No és possible injectar diners del fons de rescat europeu directament als bancs, qualsevol ajuda ha de passar abans pels Estat i comporta un programa d'ajust", ha advertit Altafaj. En altres paraules: per accedir als 500.000 milions d'euros del fons europeu de rescat, el govern espanyol hauria de seguir les mateixes passes i complir les mateixes condicions per rebre l'ajuda que Grècia i Portugal o que Irlanda (que va caure precisament després de rescatar la seva banca).
